Matas s'acull al dret de no declarar davant del jutge sobre la contractació que el seu executiu va fer els anys 2005 i 2006 a l'Institut Nóos

L'expresident balear Jaume Matas s'ha acollit al seu dret de no declarar sobre el seu paper en la contractació de l'Institut Nóos davant del jutge del "cas Palma Arena". Matas ha arribat al jutjat a les nou del matí, una hora abans de l'hora prevista per la seva declaració, acompanyat del seu advocat, Antonio Alberca.
Matas s'acull al dret de no declarar davant del jutge sobre la contractació que el seu executiu va fer els anys 2005 i 2006 a l'Institut Nóos
Palma

Matas s'acull al dret de no declarar davant del jutge sobre la contractació que el seu executiu va fer els anys 2005 i 2006 a l'Institut Nóos

L'expresident balear Jaume Matas s'ha acollit al seu dret de no declarar sobre el seu paper en la contractació de l'Institut Nóos davant del jutge del "cas Palma Arena". Matas ha arribat al jutjat a les nou del matí, una hora abans de l'hora prevista per la seva declaració, acompanyat del seu advocat, Antonio Alberca.
Redacció Actualitzat
Jaume Matas, a la seva arribada als jutjats en una imatge d'arxiu.

Jaume Matas, a la seva arribada als jutjats en una imatge d'arxiu. (Foto: EFE)

L'expresident balear, Jaume Matas, estava cridat a declarar aquest dijous en qualitat d'imputat davant del jutge que porta el "cas Palma Arena". Haurà d'explicar la contractació que el seu executiu va fer els anys 2005 i 2006 a l'Institut Nóos per organitzar dos fòrums. L'operació va costar a les arques públiques 2.300.000 euros.

Es tracta d'uns fets pels quals ja a principis del 2006 es va interessar al Parlament balear el diputat socialista Antoni Siéguez, quan va efectuar una pregunta sobre el destí que va donar l'Institut Nóos als diners que va cobrar del govern de Matas. Dos anys després es va descobrir un rosari de presumptes irregularitats al voltant d'aquest institut en una trama suposadament encapçalada per Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres, que, segons les investigacions, es van embutxacar 5,8 milions d'euros dels fons públics que rebia l'entitat que dirigien.

En concret, el govern de Jaume Matas va pagar 1,2 milions per un primer acte organitzat per l'institut i 1,1 per un segon. El mateix Diego Torres va aportar a la causa diverses factures per justificar el destí que es va donar als fons públics, si bé finalment el que se'n va desprendre va ser la falta de justificació documental del destí dels diners, així com l'ús suposadament fraudulent de diverses factures.