Mataró i Blanes trenquen els pactes de govern després de l'1-O

A Mataró, l'alcalde socialista es queda sense el suport del PDeCAT i a Blanes, els socialistes perden la majoria per la sortida dels regidors del PDeCAT i Esquerra
Mataró i Blanes trenquen els pactes de govern després de l'1-O
Mataró

Mataró i Blanes trenquen els pactes de govern després de l'1-O

A Mataró, l'alcalde socialista es queda sense el suport del PDeCAT i a Blanes, els socialistes perden la majoria per la sortida dels regidors del PDeCAT i Esquerra
Redacció Actualitzat
L'Ajuntament de Mataró

L'Ajuntament de Mataró

La política municipal comença a notar els efectes del referèndum i la repressió policial. Tant el govern de Blanes, a la Selva, com el de Mataró, al Maresme, s'han trencat. En aquest últim cas, l'alcalde socialista David Bote es queda sense el suport del PDeCAT i, per tant, es queda en minoria.

 

També a Blanes, els socialistes perden la majoria per la sortida dels regidors del PDeCAT i Esquerra. Retreuen que el seu soci de govern, el PSC, que ha estat tebi davant les càrreges policials de l'1 d'octubre i que no ha cedit col·legis per al referèndum.

Ara no està gens clar com es podrà governar a partir d'ara aquest municipi, que té un ajuntament molt fraccionat. L'alcalde socialista -que s'ha quedat només amb quatre regidors i el suport de l'únic representant del PP- ha dit que necessita uns dies per meditar què farà. Aquí hi ha vuit partits polítics diferents que es reparteixen les 21 cadires del ple. I cap grup té més de quatre regidors. Per això, serà difícil aconseguir una majoria de govern.

A Tarragona, la repressió policial al referèndum ha fet perdre la majoria absoluta al govern municipal del PSC i el PP. Ha estat perquè el regidor d'Units per Avançar ha decidit plegar. Ara bé, deixa de donar suport al govern, però no trenca del tot el pacte.

A l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, la regidora de Governació, Conxi Vizcarro, ha dimitit del grup local del PSC i es mantindrà com a regidora no adscrita. La decisió l'ha pres, diu, pel posicionament tebi del PSC i el PSOE davant la imputació dels alcaldes per l'organització del referèndum, i especialment per les càrregues policials de diumenge, que, en el cas de la Ràpita, van acabar amb una quarantena de ferits.

Degoteig de municipis declaren Millo persona no grata

En les últimes hores hi ha hagut un degoteig de municipis que declaren el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, persona no grata. Ja ho han fet, per exemple a Vic, o Sant Hilari Sacalm, que ha afegit a la llista tots els responsables del govern espanyol i també el rei. Girona ha fet un pas més enllà: veta la presència de l'Estat i la Casa Reial als actes municipals, i tampoc assistirà als que organitzin ells. Això inclou els Premis Princesa de Girona.

D'altra banda, a Linyola, al Pla d'Urgell, l'Ajuntament ha decidit denunciar als jutjats la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso. El consistori considera que Manso és la responsable de la repressió policial per frenar el referèndum que va causar més d'un centenar de ferits a les comarques lleidatanes. A més, l'Ajuntament en demana la dimissió i en el pròxim ple declararà la subdelegada persona no grata.