Barcelona

Mas promet 7.000 nous mossos i diu que no li tremolarà la mà en l'ús de la força

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha apostat per fer "un gir de 180 graus" a la política de seguretat del tripartit, que ha qualificat de "frívola" i "passota", per aplicar més "fermesa" en l'actuació dels cossos policials i ha assegurat que no li "tremolarà" la mà. Mas també ha promès 7.000 nous efectius dels Mossos d'Esquadra. En un altre acte, sobre sanitat, Mas ha destacat que els socialistes "han frustrat les expectatives" i s'ha mostrat partidari d'incidir no només en els recursos per a la salut sinó en el model.

Actualitzat

"Jo de cap manera hauria permès que se suspengués una cimera a Barcelona perquè uns quants 'okupes' haguessin amenaçat que no es podia fer", ha afirmat Mas, i ha denunciat que "no hi ha pitjor missatge" per als ciutadans que "renunciar a la cimera pel què diran si al final la policia hi ha d'intervenir". "Als governs democràtics de tot el món no els tremola la mà a l'hora de fer intervenir els seus policies", ha afirmat Mas, per exemplificar la política de seguretat que planteja CiU i en la qual s'ha compromès a implicar-se personalment en cas d'arribar a ser president de la Generalitat. "Usaré el lideratge que se'm doni per actuar amb fermesa en matèria de seguretat ciutadana", ha afirmat, per després puntualitzar que "fermesa no significa autoritarisme".

Mas ha contrastat aquests compromisos amb la política de seguretat feta aquests tres anys pel govern de la Generalitat, del qual ha dit que ha estat "vivint de renda del que s'havia fet abans" i "ha impulsat molt poques coses noves".

També ha denunciat "una actitud de passotisme" i d'"insensibilitat" que, segons ha dit, ha caracteritzat la política de seguretat del tripartit i que ha exemplificat amb casos com el dels robatoris a les comarques de Tarragona, quan "el president Maragall va dir que a la Costa del Sol estaven pitjor i la consellera de l'Interior, Montserrat Tura, va recomanar als ciutadans que es posessin reixes".

La suspensió de la cimera de l'Habitatge, l'actuació contra els robatoris d'habitatges a Tarragona i els successos del juliol a l'aeroport del Prat han estat els tres exemples d'actuació del govern del tripartit que Mas ha assegurat que un govern de CiU hauria gestionat de manera totalment diferent.

"El que va passar al Prat és absolutament inadmissible", ha afirmat Mas, que ha considerat "una vergonya" el fet que "uns treballadors segrestin un aeroport tantes hores sense que les forces de seguretat hi intervinguin". En un cas així, ha assegurat que un eventual govern de CiU, "si no pot actual pel seu compte", s'hauria "plantat davant el govern espanyol per exigir-li que actués".

En aquest context, Mas ha recordat les seves propostes en matèria de seguretat, entre les quals destaca l'ampliació dels efectius de Mossos d'Esquadra en 7.000 nous agents, uns 6.000 per acabar el desplegament a Barcelona i les Terres de l'Ebre, i la resta per reforçar en "tasques prioritàries". També ha assegurat que prioritzarà "la lluita contra el crim organitzat, contra les màfies, i contra el tràfic i el consum de drogues" per aconseguir "carrers i habitatges segurs".

Es sanitat, expectatives "frustrades"

El candidat de CiU ha participat en un acte a l'Hospitalet de Llobergat amb 700 representants del món sanitari. Allà, ha presentat les seves propostes, entre les quals s'inclouen el xec social de garantia sanitària, la lliure elecció del metge i del centre sanitari, les desgravacions a l'IRPF per contractar pòlisses complementàries o el dret a una segona opinió mèdica, entre d'altres.

En matèria de sanitat, Mas ha considerat que els socialistes "han frustrat de manera evident" les expectatives "per la incapacitat de complir compromisos i per certa insensibilitat en el tracte amb el sector". El candidat nacionalista ha destacat que, malgrat ser a l'oposició, "no hem obstaculitzat ni un sol projecte" del tripartit que podia servir per solucionar algun problema en la sanitat. Segons Mas, "no tots els problemes de l'àmbit sanitari depenen de la falta de recursos econòmics", sinó que "també és una qüestió de model i d'actituds generals".

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut