Mas diu que no va assistir a l'acte de Foment per "mantenir la dignitat i el prestigi" de la Generalitat i no crear un precedent

El president ha volgut treure ferro a la seva decisió de no assistir a l'acte de Foment amb la vicepresidenta espanyola i ho ha reduït a un problema protocol·lari. Mas considera que la Generalitat no podia quedar en un lloc secundari. Entén que crearia un precedent i afirma que la seva feina és preservar "la dignitat i el prestigi de la institució".
Mas diu que no va assistir a l'acte de Foment per "mantenir la dignitat i el prestigi" de la Generalitat i no crear un precedent
Pallars

Mas diu que no va assistir a l'acte de Foment per "mantenir la dignitat i el prestigi" de la Generalitat i no crear un precedent

El president ha volgut treure ferro a la seva decisió de no assistir a l'acte de Foment amb la vicepresidenta espanyola i ho ha reduït a un problema protocol·lari. Mas considera que la Generalitat no podia quedar en un lloc secundari. Entén que crearia un precedent i afirma que la seva feina és preservar "la dignitat i el prestigi de la institució".
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut treure ferro a la seva decisió de no assistir a l'acte de Foment amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i ho ha reduït a un problema protocol·lari. Mas considera que la Generalitat no podia quedar en un lloc secundari, ja que crearia precedent, i afirma que la seva feina és "mantenir la dignitat i el prestigi" de la institució.

Mas ha defensat que no ho va fer "molest" ni va ser un "cop de puny sobre la taula", sinó que només va voler presevar la honorabilitat del president de la Generalitat sigui qui sigui que l'ostenti. "No ho vaig fer molest. No va ser un cop de puny sobre la taula; simplement va ser una decisió per deixar clar que a Catalunya si no ve el rei, la casa reial, el president del govern espanyol o els presidents del Senat i del Congrés -que són els que, protocol·làriament, estan per davant del president de la Generalitat -, a Catalunya els actes els presideix el president de Catalunya i aquesta norma no es pot perdre i menys en els temps actuals". I afegeix: "Com que aquesta norma va quedar en entredit, vaig preferir mantenir el prestigi i la dignitat de la institució."

El president, que no ha volgut atiar la polèmica interpretant aquest episodi com un atac de Madrid a les institucions catalanes, ha recordat que va ser convidat a l'acte de Foment per presidir-lo, però que 24 hores abans des de La Moncloa li van comunicar uns canvis que li van fer prendre la decisió: "En canviar les condicions, vaig considerar que la Generalitat no podia quedar en un segon ordre, vaig preferir que la Generalitat fos representada per un conseller i no pel seu president". D'aquesta manera, ha reiterat, "no creem un precedent".

De tota manera, el president creu que el govern va estar ben representat pel conseller Felip Puig i ha exculpat l'organització empresarial de tota la polèmica.

Calia un decret firmat per Rajoy

Televisió de Catalunya ha tingut accés a la carta que la secretaria general de la Presidència del govern espanyol va fer arribar a la Generalitat. En aquesta carta s'explicita que qui havia de presidir l'acte de Foment era Soraya Sáenz de Santamaría. El govern de Catalunya diu que amb això no n'hi havia prou, perquè, tal com diu l'ordenament de l'Estat, cal, a més, un decret firmat per Mariano Rajoy, cosa que, segons fonts del govern de Catalunya, no va passar.

Una altra cosa és cedir la Presidència

El conflicte no té precedents. Mai abans una autoritat espanyola de rang inferior a la monarquia, que no sigui el president del govern, del Congrés o del Senat, ha passat al davant del president de la Generalitat en qüestions de protocol. Des de fa 34 anys, les poques vegades que hi ha hagut un conflicte aquí, sempre s'ha resolt a favor de l'autoritat catalana. És per això que Artur Mas no ha volgut cedir davant Sáenz de Santamaría.

Fonts de Presidència asseguren que La Moncloa tenia ben documentats suposats precedents com a argument. Un, del 2002, en què Jordi Pujol va cedir al llavors ministre Josep Piqué la clausura d'un homenatge a funcionaris de l'estat espanyol víctimes d'ETA. L'altre, el 2004, amb governs socialistes, quan De la Vega, tot i anar de presidenta en funcions, va acceptar que el president Maragall clausurés l'homenatge a Companys.

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS