Mas diu que Catalunya mai havia tingut tan a prop el somni de llibertat de Macià

Com ja és habitual cada dia de Nadal, al cementeri de Montjuïc es commemora l'aniversari de la mort de qui va ser president de Catalunya, Francesc Macià, quan fa 82 anys que va morir. Davant la tomba de Macià, el president en funcions, Artur Mas, ha assegurat que al davant "tenim un horitzó ample que podem somiar, imaginar" i que si Catalunya és on és, és per un passat "que ens dóna força i sentit", però sobretot pensant en el futur:

"Podem mirar cap al passat, però podem mirar endavant. Si les tombes i el cementiri simbolitzen el passat, aquest mar obert simbolitza el futur. El que fa el país ho fem perquè té arrels profundes i això és el nostre passat, que ens dóna força  i sentit, però el que sobretot ens dóna sentit és si mirem cap endavant i aquí teniu el mar obert i això és el que tenim davant nostre."

A més, Mas afegeix:

"El somni de llibertat de persones com el president Macià mai Catalunya l'havia tingut tan a prop."

El president en funcions ha assegurat que "els somnis hi són perquè en algun moment es facin realitat". Així, ha conclòs: "Del que es tracta és de convertir els grans somnis en grans realitats"; "no és gens fàcil", però "tenim la força suficient no només per mantenir el somni viu sinó també per fer-lo realitat".

Mas declina "interferir" en la decisió de la CUP

Mas no ha volgut valorar l'assemblea de la CUP d'aquest diumenge. Ha dit que les decisions ja es prendran un cop els cupaires decideixin investir-lo o no i que no vol interferir en la decisió:

" El millor que puc fer és no parlar-ne. No és el moment de parlar. Que la gent de la CUP faci la seva assemblea sense interferències i menys meves, que podrien ser malinterpretades, o inconvenientment interpretades per part d'alguns."

Sobre el discurs del rei, Mas ha dit ques està d'acord amb l'oferta de diàleg del monarca, però ha lamentat que Felip VI  no reconegui Catalunya com una nació:

"Estic d'acord amb l'apel·lació que fa al diàleg, al pacte i a la concertació i a la concòrdia. No només hi estic d'acord sinó que des de les institucions catalanes insistim que això ha de ser així sempre, especialment en temps difícils. Però no estic d'acord amb aquesta visió que ell expressa que la voluntat d'uns pocs es vol imposar a la decisió de molts i que això ha portat a la decadència d'Espanya. Aquí no es tracta que s'imposi la voluntat d'uns pocs, Catalunya, sobre molts, Espanya, sinó que es respectin els drets fonamentals del poble de Catalunya com a nació que és."

En aquest sentit, el president conclou:

"El problema que hi ha a Espanya és que no es reconeix com a estat plurinacional i Catalunya és una d'aquestes nacions. M'agradaria sentir discursos que també poguessin tenir una sensibilitat clara respecte a aquests drets democràtics i nacionals de Catalunya".

Precisament, el candidat d'Esquerra a les eleccions generals de diumenge passat, Gabriel Rufián, ha criticat la figura del monarca i ha reclamat la república catalana:

"Ahir vam veure una imatge indecent: un rei donant lliçons des d'un saló d'un palau que és molt més gran que la majoria de cases dels ciutadans espanyols a qui diu que representa. Ens reafirma la intenció d'aconseguir-ho. Hem de fer una república on els únics reis que reconeguem siguin els nostres fills. Hem de deixar de tenir aquestes lliçons de democràcia, hem de deixar de tenir aquestes lliçons indecents. Hem d'assolir el que la gent ha votat: aquesta república catalana."

Rufián també ha aprofitat l'ofrena per homenatjar la figura de Macià:

"Era un home que representava els millors valors de la República: valentia, pragmatisme, audàcia i generositat. Valors que hem de recuperar i que estem recuperant per a la futura i nova república catalana. Ell estaria molt orgullós del que estem fent i per això l'honorem."

També han fet l'ofrena davant la tomba de Macià una àmplia representació de l'Ajuntament de Barcelona, sense Ada Colau al capdavant, i l'oposició al consistori. El primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha reivindicat el dret a decidir:

"És un dia molt important per posar en relleu el clam dels catalans i catalanes en defensa del dret a decidir. Creiem que és un dret inalienable del poble de Catalunya i som aquí per plantejar aquesta reivindicació."

Pisarello també ha criticat el discurs del rei i diu que hauria d'haver estat més sensible al mandat del 20-D, que demana que es tingui en compte la plurinacionalitat, i a "altres temes sensibles" com la corrupció:

"La sensació que he tingut veient el discurs del rei és la d'un monarca molt poc sensible al mandat dels ciutadans expressat el 20 de desembre demanant que es tingui en compte la plurinacionalitat de l'Estat. Trobem a faltar la defensa de la plurinacionalitat, la defensa del referèndum de Catalunya i temes com la corrupció, una xacra que s'arrossega des de fa molt temps, com el 'cas Nóos'".

Forcadell, convençuda que l'any acabarà amb president investit

La presidenta del Parlament creu que abans que acabi l'any Catalunya tindrà president. Carme Forcadell confia en la decisió de la CUP:

"Estic bastant convençuda que acabarem l'any amb president investit. Això ajudaria d'alguna manera a fer realitat aquest somni del president Macià."

Els primers a retre homenatge a Macià han estat Demòcrates de Catalunya; una comitiva encapçalada per l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, i Antoni Castellà, que ha recordat que per als hereus del 31 Macià ha estat tot un referent:

"Venim a retre homenatge amb tota la tradició històrica, recordant que ens sentim perfectament hereus de la Unió Democràtica de l'any 31, el president Macià va ser per nosaltres un referent. El primer acte institucional que fa Demòcrates de Catalunya com a partit el fa avui en homenatge a la tomba de Macià. A més, ho fem en un any tan especial com aquest".

Precisament, Castellà ha assegurat que la lluita de Macià pot ser avui una realitat:

"Avui podem dir davant la tomba de Macià que, finalment, el poble de Catalunya ens ha donat un mandat al Parlament i a la Generalitat de Catalunya per esdevenir un estat independent, que la seva lluita no va ser en va i avui pot ser una realitat. Esperem que en els propers dies tinguem la capacitat de nomenar el seu successor."

En aquest sentit, emplaça els cupaires a arribar a un acord "cedint totes les parts" per assolir el somni de Macià i perquè "el poble de Catalunya no pot esperar".

L'avi

Francesc Macià, conegut popularment com "l'Avi", va ser militar, polític independentista i president de la Generalitat de Catalunya. Va proclamar la República Catalana.

Macià va ser president del govern provisional de la Generalitat del 28 d'abril del 1931, posterior a l'efímer govern de la República Catalana del 14 d'abril. A les primeres eleccions, després de l'aprovació de l'Estatut, va ser elegit president i va formar el primer govern de la Generalitat est