Mas denuncia una "agressió institucional permanent i sense precedents contra tota la població catalana"

Emmig de la polèmica sobre les condicions addicionals imposades pel Ministeri d'Hisenda a Catalunya per rebre els diners corresponents al fons de liquiditat autonòmica, el president en funcions, Artur Mas, ha comparegut en roda de premsa després del Consell Executiu i ha acusat l'estat espanyol d'agredir i de voler intervenir Catalunya després del procés:

"Ara no només retallen l'autonomia, sinó que també volen intervenir-la."

Per Mas, les "intencions ja no les amaga a ningú" i ha lamentat l'actitud "bel·ligerant" del govern espanyol i la seva manca de democràcia:

"S'està castigant i perjudicant Catalunya per la defensa d'idees polítiques pacífiques, democràtiques i respectuoses amb els drets humans."

El president ha acusat l'estat espanyol de practicar "agressió institucional" contra Catalunya. "Una agressió d'Estat amb tots els ets i uts contra tota la població catalana", independentment que voti, ha dit, i contra un Parlament democràticament elegit", la qual cosa, diu, "hauria de preocupar la UE". En aquest sentit, ha enumerat diverses agressions, portades a terme per la força", per part del govern espanyol: les querelles al Tribunal Constitucional, l'exclusió a les converses per la lluita antiterrorista o les condicions "humiliants" del FLA.

"Quan s'ofega econòmicament Catalunya és una agressió sobre tots."

Una "mentida flagrant" que "els va bé per poder castigar Catalunya"

Mas ha recordat que els 1.300 milions d'euros es van invertir en infraestructures en carreteres i presons, que les van fer governs anteriors i que se'n va informar el govern espanyol en tot moment, el qual en tenia coneixement, com a mínim, des del 2013 i no n'havia fet cas fins ara. I quan "Europa s'hi ha posat, no se li acut cap més brillant idea que dir que els comptes s'havien amagat i ocultat, i això és una mentida flagrant". Una nova agressió, ha dit, basada en una "mentida total i absoluta" que "els va bé per poder castigar Catalunya".

El cap de l'executiu ha alertat el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro que "està jugant amb foc i es cremarà" i que vigili com actua perquè té molt a explicar a Europa i se li pot girar en contra perquè hi ha operacions financeres de l'estat espanyol que Brussel·les vigilarà de prop, com ara el deute d'Adif i "tota la inversió de l'AVE", que "està fora del pressupost d'Espanya". A més, ha recordat que "les institucions comunitàries ja han advertit el govern espanyol sobre el compliment del dèficit". "Com es defensaran davant la UE?", s'ha preguntat.

Respostes jurídiques i polítiques a les agressions de l'Estat

Després d'acusar el govern espanyol de "deslleialtat màxima", de portar a terme aquesta "agressió institucional permanent sense precedents" i d'ofegament econòmic, el president en funcions ha defensat que Catalunya actuarà amb tota la serenitat com a país i institució, però també amb fermesa. En primer lloc, hi haurà respostes jurídiques però també polítiques sense descartar-ne cap. Sobre les polítiques, ha manifestat, "com més agressions rebem, més posarem l'accent a eixamplar la base sobiranista al nostre país per fer més reversible el procés i a això ens hi estan ajudant ells mateixos". Pel que fa a les accions jurídiques, ha avançat: "No descartin que anem al contenciós administratiu i, per tant, al Tribunal Suprem."

El president ha subratllat, en qualsevol cas, que mantindrà el diàleg amb la UE i amb l'estat espanyol si el 20 de desembre canvia l'executiu. Ara bé, ha sentenciat que amb l'actual executiu espanyol el diàleg no és possible, ja que, considera, aplica l'article 155 de manera encoberta:

"Una vegada que ens singularitzem i ens treuen del 'cafè per a tots' és per castigar-nos més."

Mas ha lamentat també que "s'ha utilitzat la crisi econòmica per recentralitzar el poder" i ha acusat el govern espanyol de voler "intervenir la Generalitat" i de ser el responsable que Catalunya no pugui pagar farmàcies o serveis bàsics:

"Si el FLA arriba com ha d'arribar, que són préstecs, nosaltres paguem, i si no arriben no podem pagar."

Per tant, ha dit, el govern espanyol és qui té la paella pel mànec i qui n'és responsable.

Mas diu que no pot garantir si hi haurà acord amb la CUP

El president diu que la hisenda catalana està en marxa, així com les negociacions amb la CUP. Ha manifestat que "de diàleg n'hi ha, l'actitud de voler trobar solucions hi és i, a partir d'aquí, és una fruita que ha d'acabar madurant", però no ho ha pogut assegurar: "Si finalment madura, no ho puc garantir."

Tot i això, ha admès: "Tenim un adversari molt poderós i no tenir govern ens afebleix. Però donem un marge a la negociació."

Sigui com sigui, ha sentenciat que "la meva responsabilitat és dur a bon port allò que s'ha decidit a les urnes. Jo sóc un dels 72."

El govern català està enfrontat amb el Ministeri d'Hisenda per les condicions del FLA. Aquest dilluns, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va confirmar que el govern espanyol investigarà a què ha destinat Catalunya 1.300 milions d'euros en factures de fa uns anys. Abans no era obligatori incloure'ls a l'hora de calcular el dèficit. La polèmica ha esclatat perquè l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) ha decidit ara que cal comptabilitzar-los aquest any, el 2015. Tot plegat se suma a l'enrenou que va provocar Montoro divendres, quan va anunciar condicions especials només per a Catalunya per rebre els diners del FLA, que encara no se sap quan arribaran.