Mas celebra que, amb l'Estatut, per primera vegada es reconeix la realitat nacional catalana

Un cop acabats els treballs de la ponència de l'Estatut al Congrés, que avui ha aprovat el preàmbul del text, la valoració de CiU no podria ser més positiva. El seu líder, Artur Mas, ha dit que per primera vegada es reconeix la realitat nacional catalana. Segons Mas, l'avenç que es deriva de l'Estatut per reforçar l'autogovern de Catalunya és "significatiu".
Mas celebra que, amb l'Estatut, per primera vegada es reconeix la realitat nacional catalana
Madrid

Mas celebra que, amb l'Estatut, per primera vegada es reconeix la realitat nacional catalana

Un cop acabats els treballs de la ponència de l'Estatut al Congrés, que avui ha aprovat el preàmbul del text, la valoració de CiU no podria ser més positiva. El seu líder, Artur Mas, ha dit que per primera vegada es reconeix la realitat nacional catalana. Segons Mas, l'avenç que es deriva de l'Estatut per reforçar l'autogovern de Catalunya és "significatiu".
Acompanyat pel secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, i per la resta de ponents, Francesc Homs, Ramon Camp i Núria de Gispert, Artur Mas ha assegurat que la seva formació no estaria en disposició de votar a favor de l'Estatut de Catalunya si no hagués arribat a un acord amb el PSOE sobre el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya. Un acord que la federació nacionalista valora com un gran èxit. I és que, segons Mas, "per primera vegada una llei aprovada a les Corts espanyoles reconeixerà l'autonomia del Parlament de Catalunya, que va dir que Catalunya és una nació, i les Corts assumiran que aquesta definició figuri en una llei orgànica, cosa que hi dóna un caràcter històric".

Tot i això, Artur Mas ha admès que hagués preferit que aquest reconeixement es fes en l'articulat del text.

Duran Lleida, per la seva banda, ha enumerat els deu punts pels quals CiU considera que aquest és un bon Estatut. Un "decàleg" que se sustenta en els següents punts: reconeixement de Catalunya com a nació, el reconeixement de drets històrics, equiparació del català i el castellà sense discriminació, definició d'un "model territorial propi", sistema judicial compartit entre estat i Generalitat, blindatge de l'autogovern, "més i millors" competències, reforç de la bilateralitat, reforç de la protecció exterior de Catalunya i autonomia financera.