Marxa contra la construcció d'un centre logístic a Gallecs

Aquest diumenge, una multitudinària marxa des de diverses poblacions del Vallès ha reclamat més protecció de l'espai natural de Gallecs. Reclamen que s'aturi el projecte per fer un centre logístic de mercaderies en uns terrenys qualificats com urbanitzables d'aquest gran espai lliure del Vallès. Denuncien amenaces urbanístiques en l'entorn d'aquest paratge natural i demanen que s'ampliï.

Envoltat de poblacions, polígons industrials i autopistes, Gallecs és un dels pocs territoris del Vallès que s'ha conservat gairebé intacte. El nucli central el formen les 700 hectàrees de l'Espai d'Interès Natural, un santuari per a la fauna i la flora, i un pulmó verd i espai de passeig per als més de cent mil habitants de les poblacions de l'entorn. A Gallecs hi predomina el paisatge agrícola. Hi treballen alguns dels pagesos que, fa 45 anys, van decidir quedar-s'hi malgrat l'expropiació de les terres.

Una lluita de 45 anys

L'any 1970, el Ministeri de la Vivenda va expropiar 1.472 hectàrees a sis municipis per fer-hi una ciutat satèl·lit amb 130.000 habitants. Amb la democràcia, Gallecs es va convertir en un símbol de resistència i va sorgir una forta mobilització per defensar els pagesos que es resistien a marxar i en contra de la urbanització del territori. La resistència va culminar amb una gran manifestació, de set mil persones, l'any 1978.

Finalment, el projecte per fer una ciutat nova es va descartar i les terres expropiades van passar a la Generalitat. A partir dels anys vuitanta, gairebé la meitat de l'àmbit afectat es va anar urbanitzant, amb polígons, zones residencials i equipaments. L'any 2005 un pla director urbanístic va garantir la preservació del nucli central, després convertit en zona PEIN. Però també va qualificar com urbanitzables alguns sectors del perímetre.

Un d'aquests sectors són les 11 hectàrees de Can Banús II, a Santa Perpètua de Mogoda, en el límit sud de Gallecs. És a prop de les naus de la fàbrica Alstom, però en continuïtat amb l'espai natural. L'anunci de la venda per part de l'Incasòl a una empresa de transports, Trans Wences, per fer-hi un centre de distribució logística de mercaderies de fins a 70.000 metres quadrats, ha estat el detonant d'una nova mobilització.

"Gallecs no es toca"

La marxa multitudinària d'aquest diumenge ha volgut recuperar l'esperit de les protestes de fa 37 anys. Els manifestants han sortit en cinc columnes de les poblacions veïnes i s'han trobat davant l'església de Santa Maria de Gallecs, del segle XII. S'ha fet un acte festiu i reivindicatiu i s'ha llegit el manifest "Gallecs no es toca" abans d'anar fins a Can Banús.

La Plataforma per la Defensa de Gallecs demana que s'aturi la creació de noves zones industrials i infraestructures, i que s'ampliï la zona protegida com a Paratge d'Especial Interès Natural.

Pol Ansó, de la Plataforma de Defensa de Gallecs, creu "que ara la Generalitat va molt necessitada de líquid, de diners, i es ven -es malvèn- aquests solars. Ara s'han malvenut aquest, el que ens fa por és que, si surt un comprador per Riera de Caldes II, que és aquí, a tocar, i té les mateixes característiques, i encara és més dins la zona a protegir, que continuï la venda. Però el que ha de saber la Generalitat és que excepte el senyor de Trans Wences, aquells 150 llocs de treball, que això també és un altre debat, i l'Incasòl, d'això no es beneficiarà ningú més i en canvi aquests milers de persones que passen per aquí, les 80.000 persones l'any, totes aquestes persones es beneficien de Gallecs, per tant la lluita és pel bé comú i la Generalitat ha d'entendre que hi ha una altra manera de fer urbanisme i planificació del territori." 

Damià Calvet, director de l'Incasòl, replica que "el govern no es ven Gallecs" i afirma que la Generalitat treballa per la protecció d'aquest territori. Calvet diu que "Can Banús és una finca d'11 hectàrees -un 1,4% del total de l'àmbit del Pla Director Urbanístic- qualificada com urbanitzable amb usos per a l'activitat econòmica des de l'any 2005. Creiem que no es pot agafar la part pel tot. El que cal és posar en valor les 775 hectàrees, aquest 93 per cent del total de l'àmbit del Pla Director Urbanístic de Gallecs que estan qualificats com Parc d'Especial Interès Natural, que estan gestionats mitjançant aquest Consorci i que són intocables."