Barcelona

Maruja Torres es retroba amb Terenci Moix i Vázquez Montalbán en el món fictici de seva última novel·la

"Esperadme en el cielo" és el fruit literari del procés dolorós que l'autora, Maruja Torres, no va poder pair arran de la desaparició dels seus companys, també escriptors, Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán. A la novel·la, guanyadora de l'últim Premi Nadal, Torres es reuneix en un món fictici amb Moix i Montalbán, als quals fa reviure per rememorar el passat però també perquè els dos desapareguts ajuden l'autora a resistir els embats de la vida. En una entrevista a TV3, Torres assegura que "no estava boja, estava desesperada".

Actualitzat
La llavor del llibre neix poc després de morir Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán perquè "no podia suportar-ho i parlava amb ells pels corredors de casa meva". Reconeix que "mirava pel·lícules de romans i egipcis i mentre ho feia col·locava la foto del Terenci i al Montalbán li cuinava" tot i que deixa molt clar que "no estava boja, estava desesperada".

La novel·la serveix a Maruja Torres per fer memòria amb els dos difunts i recordar moments que havien compartit però també perquè els desapareguts fan que s'adoni de la importància d'aprofitar el temps: "És molt fort si tens seixanta anys i encara no t'has adonat que la vida dura poc i que cal aprofitar-la i cal que arribin uns amics que ja no tenen la possibilitat de fer-ho perquè et diguin que t'espavilis".

El llibre "Esperadme en el cielo", guardonat amb la darrera edició del Premi Nadal, està ambientat en el barri xinès de Barcelona, escenari de la infància de l'autora i dels protagonistes de la novel·la.
Anar al contingut