El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, a l'edifici del centre, el 10 d'abril del 2018 (horitzontal).
El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, a l'edifici del centre, el 10 d'abril del 2018 (horitzontal).

Marko Daniel: "M'ha sorprès que a Barcelona hi hagi gent que no sap què és la Fundació Miró ni qui és Joan Miró"

ACN Barcelona.-El nou director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, està molt sorprès que a Barcelona hi hagi gent que no sàpiga què és la Fundació que ell dirigeix des del passat 2 de gener, ni tampoc qui és el mateix Joan Miró, i ha assegurat que en aquest terreny hi ha molta feina a fer. "És molt fàcil pensar que saps tot el que vols saber sobre ell i aquest és el gran repte: explicar al públic que hi ha més maneres de veure Miró i que moltes d'aquestes formes de veure la seva obra poden sorprendre", ha assegurat en una entrevista a l'ACN. Daniel també ha parlat de la l'exposició que es durà a terme a la Fundació aquesta tardor, la mostra 'Lee Miller i el surrealisme britànic', que s'endinsa en l'impacte del moviment surrealista al Regne Unit i la seva dimensió internacional.

Daniel ha explicat que Barcelona és una ciutat apassionant i la Fundació encara més. "No sabia exactament què m'esperava quan venia de Londres, però hi ha una oferta cultural molt gran i a la vegada hi ha oportunitats per la Fundació Miró de millorar la visibilitat i presència al panorama cultural de Barcelona". Daniel ha assenyalat que tot i que des de l'estranger sembla que tothom coneix la Fundació Joan Miró, l'ha sorprès que aquí mateix, a Barcelona, "hi hagi gent que no sap què és la Fundació Miró ni qui és Joan Miró i aquí es pot treballar molt. La Fundació fa unes exposicions molt interessants que tenen una rellevància i importància per tots que a vegades va més enllà del sistema de l'art".Tot i admetre la seva sorpresa davant el fet que a Barcelona hi ha qui desconeix la Fundació i al mateix Miró, ha manifestat també que "hi ha molta gent que sap molt bé qui és Miró i sobretot hi ha molta gent que pensa que sap qui és perquè té una obra molt àmplia". Segons Daniel, "és molt fàcil pensar que un sap tot el que vol saber sobre ell". El director de la Fundació ha fixat aquest com un dels grans reptes: "explicar al públic que hi ha més maneres de veure Miró i que moltes d'aquestes maneres el poden sorprendre. En aquestes múltiples sorpreses hi ha grans oportunitats per a gaudir, per tenir un contacte intel·lectual i un apropament emocional no només a l'art de Miró, sinó a l'art en general". Ha ressaltat que volen sorprendre a la gent i a la vegada, ha afegit, els hi toca fer exposicions audaces perquè "l'art no és només un divertiment, sinó un tema important i seriós". "Una programació audaç és el que ens pot ajudar a establir vincles amb l'art en si i la vida i les preocupacions dels visitants". El nou director és un gran defensor de "l'autonomia de l'art i l'artista i això coexisteix en què un visitant pot respondre al que veu a la seva manera i pot trobar en les peces i obres d'art a les sales una relació amb la seva pròpia vida amb les qüestions que ens preocupen a tots del dia a dia". Daniel ha assegurat que entrar en contacte amb l'art permet definir preguntes i Joan Miró en va fer moltes, ha ressaltat. Daniel ha dit que Miró l'ha acompanyat en moltes etapes de la seva vida. Al començar a la seva carrera universitària, el pintor català era per a ell un dels artistes importants del segle XX i en la seva tesi que tractava de patrimoni cultural a la Guerra Civil espanyola, Miró tenia un gran protagonisme amb el que va fer a París al Pavelló de la República en l'exposició universal del 37. Exposició de Lee MillerDe cara a la tardor, la Fundació, com ha explicat Daniel, acollirà la mostra 'Lee Miller i el surrealisme britànic', aproximadament, des de novembre de 2018 fins al gener de 2019, una mostra comissariada per Eleanor Clayton i en coproducció amb el Museu Hepworth Wakefield. Daniel ha destacat que Lee Miller va ser mussa d'artistes i fotògrafa i que el seu paper i protagonisme s'ha de reivindicar a través de la seva pròpia obra i els contactes amb artistes i intel·lectuals de la època. Ha apuntat que volien aprofitar l'oportunitat per parlar una mica més de les dones artistes a les avantguardes i estudiar com es pot reivindicar el seu paper. El matrimoni format per la fotògrafa nord-americana Lee Miller i el britànic Roland Penrose van exercir d'ambaixadors de la causa surrealista a territori londinenc i van mantenir una estreta relació amb Miró. La mostra fa referència a les activitats del cercle surrealista en terres britàniques des de la mirada de la fotògrafa Lee Miller (1907-1977). Ella és la protagonista d'una exposició que va des de la dècada dels 30 fins principis dels 50 del segle XX i ofereix una amplia selecció d'obres i autors que permeten adquirir un coneixement més profund de l'impacte del moviment surrealista al Regne Unit i la seva dimensió internacional. L'exposició compta amb pintures, escultures i fotografies de Joan Miró, Giorgio de Chirico, Man Ray, Paul Nash, René Magritte, Salvador Dalí, Eileen Agar, Max Ernst, Henry Moore, Leonora Carrington, Yves Tanguy, Roland Penrose i Lee Miller, entre d'altres. Una altra exposició és 'Les cicatrius tenen l'estranya facultat de recordar-nos que el nostre passat és una cosa real' de l'artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, que es podrà visitar del 14 de juny al 30 de setembre d'enguany. La mostra gira al voltant de la noció de reparació. Mas Miró A les portes que s'inauguri el 20 d'abril la recuperació del Mas Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), considerat l'origen de l'univers mironià, Daniel ha indicat que és una "gran oportunitat per a tot el món Miró de veure un dels espais més importants de la seva vida". Ha explicat que durant la seva carrera, el pintor es va moure entre Barcelona, Mont-roig del Camp, París, Palma, Barcelona i Mont-roig del Camp. En aquest context, ha considerat que l'apertura de Mas Miró serà "una gran oportunitat per tots els que tinguin interès en Miró de conèixer aquest espai que era un refugi per a ell de tranquil·litat, de producció i de creació artística".

Anar al contingut