Barcelona

Mario Vargas Llosa rep el II Premi Bartolomé March per "La verdad de las mentiras"

L'escriptor peruà Mario Vargas Llosa ha rebut el Premi Bartolomé March a la crítica per l'assaig "La verdad de las mentiras", una reflexió sobre la novel·la i la seva vitalitat en la societat del segle XX. Segons el jurat, constituït per escriptors com Fernando Savater, Eduardo Mendoza, Félix de Azúa, Luis Goytisolo i Basilio Baltasar, la publicació per part de Vargas Llosa de la segona edició de la col·lecció amb una dotzena d'anàlisi de títols més, denota la determinació de l'escriptor per "reivindicar el gènere de la novel·la davant les profecies pessimistes sobre el futur de la literatura".

Actualitzat
Mario Vargas Llosa ha rebut a Barcelona el II Premi Bartolomé March a la Crítica. Segons el jurat el llibre "transmet un immediat entusiasme per la lectura, constitueix una reflexió sobre la novel·la i la seva vitalitat al segle XXI i instrueix sobre la tècnica dels novel·listes contemporanis". Mario Vargas Llosa aborda 36 novel·les i llibres de relats del segle XX que, segons l'autor, han superat les circumstàncies en que van ser escrits i ja es poden considerar clàssics de la literatura universal. "La verdad de las mentiras" intenta esbrinar les raons per les quals aquestes obres van rebre mostres d'escàndol, van ser aclamades unànimement o bé van publicar-se sota una indiferència generalitaza. Segons Vargas Llosa el llibre intenta exposar de manera convincent als qui acusen la ficció d'enganyosa que "les novel·les menteixen, però mentre menteixen expressen una veritat curiosa que simbolitza l'anhel de totes les persones de viure una vida diferent". La ficció, segons Vargas Llosa no és altra cosa que la resposta davant la "necessitat d'aplacar aquest apetit" i la autèntica veritat de la novel·la no és altra que "la pròpia capacitat de persuasió, que depèn de l'habilitat de la màgia dels autors". Llosa argumenta aquesta postura assegurant que les mentides mai són gratuïtes, "perquè estan destinades a omplir les insuficiències de la vida", un engany en què l'escriptor genial és aquell que aconsegueix donar "gat per llebre" administrant silencis, distorsionant el temps, utilitzant narradors sospitosos i submergint-se en la subjectivitat.
Anar al contingut