Maragall convocarà una segona trobada sobre l'Estatut, després de la primera lectura del text

El 10 d'abril de 1980, el Parlament de Catalunya podia celebrar la primera sessió després de 40 anys de dictadura franquista. Per commemorar aquesta efemèride, la cambra catalana ha celebrat un ple solemne en el qual tots els partits han coincidit a deixar al marge les diferències que els separen en la redacció del nou Estatut. Maragall, a més, ha anunciat que convocarà una nova cimera com la de Miravet i ha expressat, en al·lusió a CiU, la seva confiança perquè hi assisteixin totes les forces polítiques parlamentàries.
Maragall convocarà una segona trobada sobre l'Estatut, després de la primera lectura del text
Barcelona

Maragall convocarà una segona trobada sobre l'Estatut, després de la primera lectura del text

El 10 d'abril de 1980, el Parlament de Catalunya podia celebrar la primera sessió després de 40 anys de dictadura franquista. Per commemorar aquesta efemèride, la cambra catalana ha celebrat un ple solemne en el qual tots els partits han coincidit a deixar al marge les diferències que els separen en la redacció del nou Estatut. Maragall, a més, ha anunciat que convocarà una nova cimera com la de Miravet i ha expressat, en al·lusió a CiU, la seva confiança perquè hi assisteixin totes les forces polítiques parlamentàries.
Sessió solemne, de gala i carregada de simbolisme al Parlament català per commemorar el 25è aniversari del restabliment de la cambra catalana. L'actual president del Parlament, Ernest Benach, ha estat l'encarregat d'obrir l'acte, que ha comptat amb un miler de convidats, entre ells l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, els expresidents de la cambra Heribert Barrera, Joan Rigol i Joaquim Xicoy i exdiputats de les últimes legislatures.

En el seu discurs, Benach ha fet una crida a la unitat nacional, tal com fa 25 anys el llavors president Josep Tarradellas també va fer, per afrontar el "moment clau" que viu Catalunya per la "indispensable necessitat" d'un nou Estatut i un nou finançament.

L'Estatut, protagonista dels discursos

En les seves intervencions, els polítics no s'han oblidat de fer referències a l'actualitat, especialment al procés de reforma de l'Estatut que està en marxa. Així, Joan Saura ha destacat la necessitat de ser "humils" i comptar amb el suport de la societat. També ha fet una crida a la unió i la pluralitat de les opcions polítiques i objectius diferents ja que, ha dit, "dividits no aconseguirem res; junts tot serà possible".

Per la seva banda, Piqué ha assegurat que el seu partit està "compromès" amb la reforma de l'estatut, però ha subratllat que "hem tingut èxit quan hem aplicat el seny i no la rauxa i l'ambició amb rigor i no a la frivolitat o a la improvisació ", i que l'Estatut ha de seguir sent "de tots". Després d'aquesta reflexió, ha desitjat que "aquest esquema institucional pugui ser vàlid, com a mínim, una altra generació". El líder popular també ha afegit que, aprofitant la celebració d'una data tan important com la que els havia reunit al Parlament, era important renovar el compromís de tots.

El líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ha passat més per alt l'actualitat i ha volgut recordar en el seu discurs que Catalunya ja existia molt abans que el mateix Parlament i ha assegurat que continuarà existint sempre que la societat ho vulgui. Carod ha destacat també que la cambra és fruit dels esforços de moltes generacions durant els anys negres del franquisme i del seu sofriment, valentia i resistència.

La representant del grup PSC-CpC, Manuela de Madre, ha reclamat un Estatut unitari i cohesionador però ha destacat que aquest ha de ser capaç de recollir els interessos nacionals de la ciutadania i de fer-los prevaler per sobre dels interessos de les formacions polítiques.

El líder de CiU i cap de l'oposició, Artur Mas, ha ressaltat en la seva intervenció que s'estan vivint moments de descrèdit de la política i de menor prestigi de les institucions, i ha assegurat que "ni la política va sobrada de crèdit ni les institucions són impermeables al mal ús que se'n pot fer. Mas ha instat a reconèixer les mancances i les debilitats i a no amagar la realitat que després s'evidencia en el dia a dia. Mas ha advertit també que "no acceptarem un Estatut de mitges tintes que serveixi només per sortir del pas".

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha posat punt final al ple del 25è aniversari anunciant una nova cimera com la de Miravet per "establir de comú acord l'esperit amb el qual s'hauria d'encetar la segona lectura de l'Estatut". Maragall no ha parlat de dates ni de lloc però sí que ha apel·lat a les institucions catalanes i a la seva legitimitat com a president per donar "per descomptat" que tots els grups respondran positivament a la cita.

La història del parlamentarisme català

Tot just després d'acabar el ple, els presidents de la Generalitat i del Parlament han inaugurat l'exposició "El Parlament de Catalunya (1980-2005). Història i futur". La mostra vol commemorar el 25è aniversari de la institució explicant-ne els orígens.

NOTÍCIES RELACIONADES