Maragall ajorna temporalment una remodelació del govern que considera "necessària"

Expectació al Parlament de Catalunya, on ha començat el Debat de Política General, envoltat per la polèmica sobre la pretesa remodelació del govern de Pasqual Maragall. El president ha abordat el tema a l'inici del seu discurs per fer-se enrere, almenys de moment, perquè manté intacta la decisió de canviar noms per tal d'impulsar l'acció de govern, ara que s'ha aprovat l'Estatut. L'ajornament respon a les crítiques rebudes des del tripartit.
Maragall ajorna temporalment una remodelació del govern que considera "necessària"
Barcelona

Maragall ajorna temporalment una remodelació del govern que considera "necessària"

Expectació al Parlament de Catalunya, on ha començat el Debat de Política General, envoltat per la polèmica sobre la pretesa remodelació del govern de Pasqual Maragall. El president ha abordat el tema a l'inici del seu discurs per fer-se enrere, almenys de moment, perquè manté intacta la decisió de canviar noms per tal d'impulsar l'acció de govern, ara que s'ha aprovat l'Estatut. L'ajornament respon a les crítiques rebudes des del tripartit.
Actualitzat
Pasqual Maragall ha obert al Parlament de Catalunya el Debat de Política General amb l'objectiu de presentar les prioritats i orientacions fonamentals per a la bona marxa del govern en el que queda de legislatura. Unes prioritats que posen especial èmfasi en la seguretat, la immigració, les polítiques socials, les infraestructures, etc. Segons el president de la Generalitat, en els gairebé dos anys de govern tripartit s'ha demostrat que la millora de l'autogovern era una de les orientacions de l'executiu, cosa que ha quedat demostrada amb l'aprovació al Parlament del nou Estatut.

Sobre aquesta qüestió, ha admès que s'han "comès errors corregibles", però ha insistit que es tracta d'una "proposta sòlida i coherent" que s'ha de defensar amb "fermesa i imprescindible flexibilitat quan faci falta" en la seva tramitació a Madrid. Maragall ha assegurat que des del començament de la legislatura s'ha avançat més en autogovern que en qualsevol altra legislatura, sempre en consonància amb la recerca de major "equitat i justícia entre els pobles d'Espanya".

Maragall creu que l'Estatut elaborat en aquests últims dos anys és tan important com la tasca feta durant el mateix període pel Parlament, però s'ha lamentat que aquesta última part és menys coneguda pels ciutadans. Per això, ara, ha dit, "és moment de demostrar que l'acció del govern respon als desitjos i les necessitats dels ciutadans(...) És moment d'una nova governació". Uns canvis que el president de la Generalitat volia acompanyar de canvis també en la composició de l'executiu. Però, com és sabut, aquesta intenció de Maragall de remodelar el govern ha topat amb el rebuig del seu propi partit i també dels seus socis de govern.

En el Debat de Política General, Maragall ha volgut deixar molt clar que nomenar el govern és una prerrogativa del president, però ha admès que les circumstàncies que s'han produït en les últimes hores no són les més adients per dur a terme una remodelació. Tot i això, el president català manté la seva intenció de fer canvis i s'ha compromès a mantenir en els pròxims dies i setmanes els contactes i les negociacions que calguin amb els grups polítics que donen suport a l'executiu per abordar amb tranquil·litat i responsabilitat una reforma "necessària" per donar impuls a l'acció de govern a l'hora d'afrontar els seus reptes i objectius.

Uns reptes que Maragall ha explicat a partir de les tres orientacions centrals de la política del govern: convivència, persones i territoris; a les quals es corresponen, ha dit, tres prioritats: seguretat, serveis personals i infraestructures.

En l'àmbit de la seguretat, Maragall ha dit que s'intentarà que el desplegament dels Mossos a Tarragona, previst pel 2008, s'avanci, tot i que ha admès que ho veu difícil. Pel que fa a les infraestructures, per exemple, el president català ha insistit que cal reformular els mecanismes de solidaritat: "Necessitem recursos per tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de les infraestructures, amb algunes de les comunitats autònomes a les quals, a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de solidaritat, hem estat ajudant. I això ho hem de dir amb molt de compte perquè no sembli que nosaltres ja no volem ajudar. Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui".

NOTÍCIES RELACIONADES