Manual per entendre la importància de les eleccions de mig mandat als EUA

Una victòria dels demòcrates faria que Trump tingués molt complicat aplicar la seva agenda

Xesco ReverterActualitzat

Per què són importants les eleccions?

En joc, que els republicans mantinguin la majoria a les dues cambres del Congrés: la de Representants i el Senat. Si, com es pronostica, almenys perden la primera, Donald Trump ho tindrà molt difícil per tirar endavant la seva controvertida agenda.

Si fins ara, tenint domini del Congrés, ha suat tinta per aprovar reformes com la baixada d'impostos o desregulacions, amb una Cambra de Representants demòcrata, el legislatiu pot quedar totalment bloquejat i qualsevol iniciativa que surti de la Casa Blanca serà molt difícil d'aprovar.

Si es confirma aquest escenari, la polarització i l'agressivitat de Trump, segurament, aniran a més i personalment pot trobar-se en situacions delicades, com ara que el Congrés engegui investigacions per corrupció dins la seva administració o que, segons les conclusions que aviat publiqui el fiscal especial de la trama russa, s'obri la possibilitat que la cambra autoritzi començar l'impeachment contra el president.

 

Què passa històricament en les eleccions de mig mandat?

Les eleccions de mig mandat es fan cada quatre anys, just quan en fa dos que el president de torn ha guanyat les presidencials. Totes s'acaben convertint en un referèndum per a l'inquilí de la Casa Blanca, que en sol sortir mal parat. Els seus votants no estan tan motivats com en les presidencials i l'oposició ho veu com una oportunitat de retallar-li el poder.

El 2010, quan feia dos anys de la primera victòria de Barack Obama, els republicans van arrasar a la cambra guanyant 63 diputats i van començar una guerra sense quarter que va amargar el líder demòcrata fins al final dels seus dies al Despatx Oval.

De mitjana, a la Cambra de Representats (que renova tots els 435 diputats), el partit en el govern perd 23 escons. Són just els que necessiten guanyar els demòcrates si volen recuperar-la. Els sondejos els en donen entre 20 i 45.

 

Ciutadans votant a Carolina del Nord, en les eleccions presidencials de 2016 (Reuters)

 

 

Tenen opcions els demòcrates de conquerir també el Senat?

Allà, l'oposició demòcrata ho té més difícil. Només es renova un terç de la cambra, però la majoria d'escons en joc són demòcrates i, en alguns casos, com Dakota del Nord i Missouri, Trump va guanyar per golejada el 2016. Els republicans només han de defensar nou escons, de forma que es pronostica que se'n sortiran prou bé i, fins i tot, guanyaran algun més que no tenien.

El president ha recorregut en una marató tots aquests estats. Encara és molt popular i convenç amb el seu discurs catastrofista, alarmista xenòfob i molt agressiu contra els demòcrates, a qui vilipendia amb tota mena de desqualificatius. Si alguna cosa no se li pot negar a Trump és capacitat per mobilitzar i esperonar les bases que, segons sembla, sortiran en massa a votar. El dubte és si sumaran més vots que els demòcrates, que també estan molt entusiasmats.

 

Algunes de les candidates demòcrates a les eleccions de mig mandat: Amy McGrath, Martha McSally, Alexandria Ocasio-Cortez i  Gretchen Whitmer (Reuters)

 

 

Les eleccions més femenines

Aquests són els comicis amb més dones candidates de la història, un 25% més que fa dos anys. La majoria són demòcrates que, arran de Trump i el moviment #MeToo, van decidir enfilar-se a la política i arribar al Congrés. Les dones no seran majoria al nou Congrés ni s'acostaran a la paritat, però sí que canviaran significativament una institució que sempre ha estat molt masculina.

Al marge de les candidates, és important també fer constar que el 63% de les nord-americanes desaproven la gestió de Trump i, per tant, tot fa pensar que no el votaran. El president i els republicans depenen cada cop més només del vot dels homes blancs, generalment amb pocs estudis.

 

Notícia relacionada: Wisconsin, el mirall de l'Amèrica de Trump per entendre les eleccions de mig mandat

 

Important: també es decideix qui mana als estats

No només hi ha eleccions al Congrés de Washington, 36 estats també en fan als seus parlaments i a governador. Cal tenir en compte que els EUA són un país federal on els estats tenen molt de poder. Fins ara, la majoria estan en mans republicanes i els demòcrates tenen opcions de recuperar-ne forces. Estan a les portes d'aconseguir victòries històriques en estats clau com Wisconsin, Florida o Geòrgia, aquests dos últims col·locant afroamericans com a governadors.

És important també el que passa als estats perquè els governadors i les assemblees que surtin seran els responsables d'agafar el cens que es publicarà el 2020 i definir, primer, els límits dels districtes electorals de cara a la següent dècada; i, segon, les lleis de documents d'identificació electoral que han proliferat els últims anys i marginen minories com els negres o els hispans.

És una feina fonamental perquè el 2010 les van traçar i redactar majoritàriament els republicans i en molts casos van manipular les fronteres electorals i les lleis per afavorir descaradament els seus candidats. A Carolina del Nord, per exemple, malgrat que els demòcrates van aconseguir el 2016 el 46% dels vots, només tenen el 38% dels escons a l'assemblea estatal. O a Geòrgia, l'actual govern republicà ha descartat 50.000 vots anticipats (la gran majoria d'afroamericans) per suposats defectes de forma en les identificacions.

 

Vot per correu d'aquestes eleccions de mig mandat, a l'espera de ser inspeccionat a Califòrnia (Reuters)

 

 

De moment, participació rècord

Fins al dilluns 5, hi ha hagut rècord de vot anticipat als EUA, on es pot votar per correu i també presencialment abans del dia de les eleccions. Ja han votat anticipadament 35 milions de persones -15 milions més que fa quatre anys- i, entre els menors de 29 anys, la participació s'ha doblat.

Aquests van camí de ser els comicis de mig mandat amb més participació de la història, amb més d'un 50% del cens sortint a votar (pels estàndards nord-americans, és molt). Tot això indicaria una onada demòcrata, però el cert és que, en el mig centenar de curses que decidirà la majoria, les coses estan ajustadíssimes.

El curiós d'aquestes eleccions és que Trump té la popularitat més baixa de la història per un president acabat d'elegir (un 39%). Això per si sol ja hauria d'arruïnar-li moltes expectatives, però un cop més l'aritmètica parlamentaria el pot ajudar i, qui sap, si pot tornar a desafiar la tradició i els sondejos i guanyar unes altres eleccions.

La resposta, la sabrem cap a les 5 de la matinada (hora catalana) del dimecres 7. Aleshores començarà la gran cursa política als EUA: la de la reelecció de Trump el 2020.

ARXIVAT A:
Estats UnitsTrump
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut