Manifestació de suport pel tren groc de la Cerdanya

Usuaris, treballadors i representants polítics i de l'administració local i regional han fet, a l'estació ferroviària de la Guingueta d'Ix, a l'Alta Cerdanya, una cadena humana en suport a la línia ferroviària del Tren Groc.

L'amenaça de tancament d'aquesta estació s'interpreta com un pas més cap a la supressió de la línia, en què s'han tancat la meitat de les estacions en els últims trenta anys.

Els manifestants reivindiquen una inversió de 150 milions d'euros per renovar la línia en conjunt perquè pugui recuperar el paper que ha tingut sempre com a lligam entre les regions del Migdia-Pirineus, el Llenguadoc-Rosselló i Catalunya amb transport públic.

Història del tren groc

El Tren Groc és la línia més especial de la Catalunya Nord. El seu traçat enllaça Vilafranca de Conflent amb la Tor de Querol i es va construir per apropar l'Alta Cerdanya a la capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, a través del coll de la Perxa.

Com que un tren de via ampla no era possible, es va construir un tren de via mètrica. La línia es va posar en servei el 1910 entre Vilafranca i Montlluís, prolongada fins a la Guingueta el 1911 i la Tor el 1927. El traçat té una longitud total de 62 quilòmetres.

Els primers 28 quilòmetres es desenvolupen a través del Conflent, on supera un desnivell de 1.100 metres en els quals passa per diversos túnels i ponts, en què destaquen els de Sejourné i de Gisclard.

Els altres 34 km són per la comarca de la Cerdanya, en què la línia fa un munt de voltes per evitar les fronteres administratives i la població de Llívia.

Abans d'arribar a la Cerdanya, la línia passa pel seu punt culminant a l'estació de Bolquera-Eina, que és l'estació més alta de la xarxa de la SNCF, a 1.593 metres.

Els trens que circulen per la línia són tretze automotors de l'any 1909, renovats dos cops, que van a 55 quilòmetres/h, i divuit cotxes de viatgers, tots de color groc, entre els quals tenen molt èxit durant l'estiu els cotxes descoberts tipus jardinera.