Barcelona

Maluma omple el Sant Jordi aliè al debat sobre el sexisme de les seves cançons

RedaccióActualitzat

Les lletres sexistes del cantant Maluma no han estat un impediment perquè 14.000 persones ballessin aquest dissabte al Palau Sant Jordi al ritme dels èxits del colombià. Amb un desplegament visual espectacular, no hi van faltar cançons com "Felices los cuatro" o "Chantaje", en un concert que es va allargar molt més del que estava previst.

És la segona gira mundial del cantant, amb motiu del seu tercer àlbum, "F.A.M.E.", que aquest setembre i octubre li farà recórrer Europa.

L'espectacle és total: pirotècnia, flamarades, grans pantalles, so potent, ballarines, vocalistes i un escenari que l'endinsa entre les butaques de la platea, per a més lluïment de l'artista, i Maluma ho és.


El públic, sobretot femení, entregat a les seves cançons, tot i el debat sobre sexisme que generen les lletres del cantant colombià, un dels reis del reggaeton.

Crítiques per les lletres sexistes

Les seves lletres i videoclips han generat moltes crítiques i campanyes de rebuig.

Aquest és l'èxit "Cuatro babys", amb què el colombià Maluma sol rematar els seus concerts.

.


"Estoy enamorado de cuatro babys, siempre me dan lo que quiero, chingan cuando yo les digo."


És un tema que provoca el deliri dels fans i les fans, però també molt rebuig, al seu país i a fora. Fins i tot companyes de generació, com la nord-americana Selena Gomez, han expressat les seves crítiques.

Maluma es va espolsar les opinions contràries amb un post a Instagram en què es comparava amb Jesucrist.

 

I aquestes imatges són d'un videoclip més recent de Maluma, del tema "Mala mía", que també ha provocat moltes reaccions en contra.

 

A Twitter ha sorgit la campanya "Mejor sola que con Maluma", que ha arrossegat milers de participants i que està impulsada per "Calcetes brutes", nom que fa servir a la xarxa la dramaturga i actriu lleidatana Roser Guasch.

 

 

De cançons masclistes n'hi ha moltes, però Roser Guasch creu que "ho hem d'intentar frenar una miqueta."

"Potser la diferència és que els èxits del reggaeton i de l'anomenada música urbana són ara omnipresents. També arriben a un públic infantil. Ho posen en festes de final de curs."

Joana Gallego, directora de l'Observatori per la Igualtat de la UAB, explica que aquests missatges són els que alimenten la nostra cultura.

" Es important que la gent jove sigui conscient que aquestes lletres nodreixen el nostre imaginari col·lectiu."

El crític musical Lluís Hidalgo assegura que el problema és que són explícites.

"El que molesta fonamentalment del reggaeton no és que sigui sexista o masclista, perquè el hip-hop, el jazz, el blues, el flamenc..., gairebé totes les músiques, tota la nostra societat és sexista i masclista. El que molesta és que és explícit."

ARXIVAT A:
Masclisme
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut