Magistrats reclamen reformar la llei de l'indult per considerar-la antiquada, arbitrària i injusta

Magistrats de diferents tendències reclamen un canvi en la legislació, que data del 1870, davant d'un ús abusiu i opac que beneficia en gran part a condemnats per delictes contra l'administració pública.
Magistrats reclamen reformar la llei de l'indult per considerar-la antiquada, arbitrària i injusta
Barcelona

Magistrats reclamen reformar la llei de l'indult per considerar-la antiquada, arbitrària i injusta

Magistrats de diferents tendències reclamen un canvi en la legislació, que data del 1870, davant d'un ús abusiu i opac que beneficia en gran part a condemnats per delictes contra l'administració pública.
Televisió de Catalunya
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Arran del segon indult del govern espanyol a quatre mossos condemnats per tortura, s'ha rellançat el debat sobre com s'aplica aquesta figura jurídica. Magistrats de diverses tendències creuen que s'usa de manera abusiva, sobretot quan es tracta de delictes comesos per personal de l'administració, i demanen un canvi en la legislació, que data del 1870.

En onze mesos de govern Rajoy s'han concedit 468 indults, una xifra semblant a la de governs anteriors. A Espanya es calcula que tres de cada mil condemnats es beneficien del perdó, un percentatge molt per sobre del dels Estats Units o del de la Gran Bretanya. A més, segons un estudi de la Universitat d'Alacant, el nombre més alt d'indults, en proporció a les sentències dictades, és el de delictes contra l'administració pública protagonitzats per funcionaris, alts càrrecs, polítics, jutges o policies, entre d'altres.

Per tot plegat, cada vegada són més els magistrats que demanen un canvi en la llei que regula l'indult, que data del 1870 i que pot exercir el Govern sense donar explicacions.

És el cas de la magistrada de l'Audiència de Barcelona Montserrat Comas, que titlla la normativa d'"absolutament antiquada", denuncia que interfereix en la tasca dels jutges i assegura que s'està demostrant que és injusta quan es tracta de perdonar polítics, banquers, policies o jutges.

Per a la catedràtica de Dret Penal de la UB Mercedes García Arán, l'indult s'està exercint sense cap mena de límits ni control de legalitat i d'una manera absolutament arbitrària. Denuncia que "el que no pot servir és perquè el Govern elimini les sentències que no li agraden" i sentencia que, tal com està ara, no té cap sentit mantenir-lo.

Pensen que la nova llei hauria de restringir els casos en què es pot indultar; per exemple, quan el condemnat s'ha reinserit a la societat, i mai quan es tracti de servidors públics. A més, el govern n'hauria de donar explicacions i s'haurien de registrar, perquè, diuen que hi ha una gran opacitat de dades.

VÍDEOS RELACIONATS