Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució

És una de les grans reivindicacions dels autonomistes i independentistes, que governen l'illa amb majoria absoluta
Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució
Bastia

Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució

És una de les grans reivindicacions dels autonomistes i independentistes, que governen l'illa amb majoria absoluta
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Emmanuel Macron s'ha mostrat disposat a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució francesa. Ho ha dit en la visita a l'illa amb motiu de l'aniversari de l'assassinat del prefecte de la regió, Claude Érignac, a mans de militants patriotes corsos, ara fa vint anys.

El viatge havia de servir també per atendre les reivindicacions dels líders nacionalistes, que governen l'illa amb cada cop més suport popular. Macron ha dit que inclourà la demanda de distingir Còrsega com un ens singular en la propera reforma constitucional, que serà a la primavera.

 

"Hi ha la voluntat que Còrsega estigui mencionada a la nostra constitució. Aquest desig l'entenc, el respecto i el prenc com un signe de confiança, l'expressió d'una necessitat legítima de reconeixement de Còrsega per la República i la voluntat d'un encaix fort en la República i el text constitucional. Us anuncio solemnement, avui, que sóc favorable que Còrsega sigui mencionada a la Constitució"

 

Tot i així, el president francès ha rebutjat altres reivindicacions històriques dels nacionalistes, com ara acceptar la cooficialitat de la llengua corsa o l'estatus de resident.

Durant el segon dia de visita oficial a l'illa, Macron ha pronunciat un discurs a Bastia, segona ciutat de Còrsega, envoltat de cinc banderes franceses i europees, i sense cap símbol cors. Tal com s'esperava, la intervenció ha aportat poques concessions als nacionalistes i s'ha centrat a prometre desenvolupament econòmic per fer de l'illa la "punta de llança" de la política francesa al Mediterrani.

Aquest dimarts, el president francès va descartar qualsevol mesura de gràcia amb els presos corsos, una altra reivindicació dels independentistes.

Macron s'ha limitat a dir que la Constitució "reconeixerà la identitat" de Còrsega i que el mes que ve es negociarà amb les autoritats de l'illa com es farà aquesta menció a la Carta Magna.

 

 

Les dues figures del nacionalisme cors, l'autonomista Gilles Simeoni, actual cap de l'executiu de l'illa, i l'independentista Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea, han comunicat a Macron que no comparteixen la seva posició, una posició que consideren poc flexible i tancada a les peticions del poble expressades a les eleccions regionals del desembre passat.

VÍDEOS RELACIONATS