Macron o Le Pen: qui té més possibilitats de presidir França?

La immensa majoria dels sondejos fets fins ara, amb la hipòtesi d'una segona volta entre els dos candidats que han passat, també els fets aquest mateix diumenge en plena primera volta, donen més d'un 60% de la intenció de vot a Emmanuel Macron i entre un 35% i un 40% a Marine Le Pen. És a dir, auguren una victòria còmoda del candidat sorpresa d'aquestes eleccions.

De fet, des de fa mesos les enquestes ja asseguraven que Macron era el candidat que més bones perspectives tenia per enfrontar-se a Le Pen en la segona volta i, molt possiblement, això ha fet decantar part de l'electorat cap a ell.

Però Le Pen, tal com és d'esperar, no es dona per vençuda: a pesar que Macron ja ha rebut el suport de François Fillon, que ha demanat als seus electors que el votin a ell en la segona volta, la líder del Front Nacional aspira a aconseguir el vot d'aquests ciutadans.

Ho ha dit aquest dilluns el secretari general del Front Nacional, Nicholas Bay, que també ha assegurat que volen captar els votants de Jean-Luc Mélenchon, el candidat de la França insubmisa, considerat d'esquerra radical. Bay ho ha argumentat dient que els que han votat Mélenchon tampoc no volen "una mundialització ultraliberal."

Els marges de Le Pen i de Macron

L'anàlisi de l'electorat francès fa augurar que les opcions de Le Pen potser no són tan remotes com mostren les enquestes ara disponibles sobre la segona volta. I això ho mostren les enquestes sobre la primera volta analitzades en detall, que visualitzen electorats diferents en alguns aspectes, però coincidents en d'altres.

Per exemple, tots dos aspirants tenen força electorat jove: un 25% de les persones per sota de 35 anys optaven per Macron en la primera volta, i un 28%, per Le Pen. En comparació, només el 10% d'aquesta franja d'edat optava per Fillon que, en canvi, tenia el suport del 43% de l'electorat més gran de 65 anys.

Els perfils socioculturals, però, són força enfrontats: entre la classe obrera, Le Pen té un suport massiu, que arriba al 43%; mentre que pel que fa a Macron només un 13% mostra intenció de votar-lo. I, al revés, en la classe mitjana-alta té un suport força alt Macron, un 29%; mentre que per a Le Pen només hi opta un 13%.

Les enquestes de la primera volta també mostraven una divisió molt clara entre el món rural i l'urbà: el primer és on Le Pen aconseguia bona part dels vots de la primera volta, el 28% de votants dels pobles rurals i el 29% de les ciutats de menys de 20.000 habitants. Macron, en canvi, tenia una intenció de vot molt alta a les ciutats de més de 100.000 habitants, un 27%, i a la regió de París, un 29%.

Els equips de campanya d'un i altre ja deuen estar analitzant totes aquestes dades i les que han ofert les eleccions d'aquest diumenge per dissenyar la recta final de cara a la segona volta. El futur immediat de França en depèn.