L'usuari català és intensiu amb les TIC però les empreses encara poden millorar molt
Gairebé la totalitat de llars catalanes que disposen de connexió a Internet ho fan amb banda ampla. Potser té a veure amb el fet que "l'usuari informàtic habitual català fa un ús de les TIC més intensiu que la mitjana d'Espanya, i, fins i tot, per sobre de les mitjanes europees", tal com explica l'informe anual de la Fundación Telefónica que aquest migdia s'ha presentat a Madrid.
Catalunya se situa en els mateixos nivells que les mitjanes d'Europa i Espanya pel que fa a l'equipament TIC a les llars i l'ús de les TIC entre els individus. El telèfon mòbil i el telèfon fix són els dispositius TIC més populars entre les llars catalanes (94,5% i 86,8% respectivament), mentre que el 72,9% de les llars té ordinador i el 62,7% disposa de connexió a internet.
Els usuaris d'ordinador en els últims tres mesos representen més de dos terços del total (68,8%) i els usuaris d'internet en els últims tres mesos, el 66%, mentre que el 19,8% ha comprat per internet en els últims tres mesos.
La majoria d'indicadors de les empreses catalanes es troben per sobre les mitjanes d'Espanya i Europa, com són per exemple la disponibilitat d'ordinadors a l'empresa (72,4% en les empreses petites i 99,2% en les empreses de 10 o més treballadors), la connexió a internet (62,9% en les petites empreses i 98% les empreses més grans) o les empreses amb banda ampla (95,6% en les petites empreses i 99% en les grans), entre altres.
Empresa millorable
Per això l'estudi assegura que l'empresa catalana es caracteritza per estar molt ben equipada digitalment. En canvi, però, adverteix que el grau de penetració dels usos de les TIC és "millorable", ja que per exemple del 98% d'empreses que tenen connexió a internet, només el 62,8% té pàgina web, i tan sols un 30,5% compra per internet. Un exigu 12,8% ven mitjançant comerç electrònic.
Els informes anuals de la Fundación Telefónica sempre s'ha considerat com un mirall força ajustat de la realitat encara que l'evolució ràpida de la societat de la informació provoca que algunes previsions s'hagin d'esmenar. Així, si fa un any es feien pronòstics molt optimistes sobre els e-llibres, basats en els avantatges de la tinta electrònica, l'aparició dels "tablets", com l'iPad, ha forçat a suspendre aquella previsió.
En conjunt, i sempre segons les dades i conclusions que l'estudi aporta, Espanya ha fet grans progressos en la seva adaptació a les tecnologies de la informació i la comunicació. D'entrada, perquè el sector TIC ha apostat per la inversió en un context de crisi i tant la innovació com la recerca i el desenvolupament han rebut més pressupostos durant el 2010 que en anys anteriors.
L'hora dels adults
A més, l'adopció de la "vida digital" també s'accelera. Actualment, el 80% dels joves entre 16 i 24 anys utilitza la xarxa per buscar informació i el 86% usa el format digital per enviar un correu. No obstant això, en els últims anys, el creixement en l'adopció d'aquestes tecnologies en els grups de persones de més edat s'ha intensificat fonamentalment pel relleu generacional i d'altra banda, a l'efecte contagi.
Segons les dades recopilades en l'estudi de Telefónica, durant els dos últims anys, el nivell de digitalització de continguts i la realització d'activitats de manera digital ha crescut més entre les persones pertanyents als segments madurs (entre 45 i 64 anys) que entre la mitjana de la població.
La gran qüestió: la banda ampla
La demanda de la banda ampla a Espanya continua creixent. Durant 2010 s'han sobrepassat els 10 milions de línies de banda ampla fixa havent experimentat un creixement del 8,3% en l'últim any. D'altra banda, la realitat mòbil ha crescut encara més: Telefónica té més de 4,3 milions d'usuaris de banda ampla mòbil, 2 vegades més que l'any 2009, fet que suposa un creixement interanual del 58,7% 12.
Tot i que ja hi ha hagut crítiques que de manera immediata han volgut contrastar aquestes dades, com ha fet algú que es presenta com un exempleat de la fundació i que al seu blog comenta les dades de forma negativa, recordant que el servei de banda ampla que és encara més car i menys eficient que als països de l'entorn europeu.
L'informe també al·ludeix a la preponderància del vídeo, que a la internet fixa ocupa el 40% del trànsit, mentre que en la de mòbils supera el 51%.
Impuls de l'administració
En aquesta evolució hi ha tingut molt a veure l'impuls de l'Estat, com es reconeix al document de l'ens privat. D'una banda, amb l'impuls de mesures com l'obertura de dades, que han emprès els governs asturià i basc i que a finals d'any va arribar al govern català, així com els ajuntaments de Saragossa i Gijón, a més de l'anunci formal recent de l'Ajuntament de Barcelona. La conclusió del document és que "Espanya ha assolit una situació privilegiada en relació amb el desenvolupament de l'e-Administració".
Segons un informe que citen les Nacions Unides, arriba el novè lloc a escala mundial (el cinquè d'Europa), per sobre de la situació d'altres països més desenvolupats econòmicament com França, el Japó o Alemanya (el 2008 ocupava la posició vintena). Aquest estudi considera diversos aspectes com els serveis en línia, les infraestructures i el capital humà. D'altra banda, en relació amb l'e-Participació Espanya ocupar el tercer lloc, per darrere només de Corea del Sud i Austràlia, i per sobre de la resta de potències havent millorat 31 llocs des de l'any 2008.
L'acte s'ha fet a Madrid amb una exposició de les dades principals a càrrec del vicepresident Javier Nadal, a qui han precedit el president de l'empresa, César Alierta. I el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que ha defensat la conveniència d'invertir en les TIC amb l'afirmació que per cada euro que s'hi posa s'incrementa en tres euros el producte interior brut.
Els usuaris d'ordinador en els últims tres mesos representen més de dos terços del total (68,8%) i els usuaris d'internet en els últims tres mesos, el 66%, mentre que el 19,8% ha comprat per internet en els últims tres mesos.
La majoria d'indicadors de les empreses catalanes es troben per sobre les mitjanes d'Espanya i Europa, com són per exemple la disponibilitat d'ordinadors a l'empresa (72,4% en les empreses petites i 99,2% en les empreses de 10 o més treballadors), la connexió a internet (62,9% en les petites empreses i 98% les empreses més grans) o les empreses amb banda ampla (95,6% en les petites empreses i 99% en les grans), entre altres.
Empresa millorable
Per això l'estudi assegura que l'empresa catalana es caracteritza per estar molt ben equipada digitalment. En canvi, però, adverteix que el grau de penetració dels usos de les TIC és "millorable", ja que per exemple del 98% d'empreses que tenen connexió a internet, només el 62,8% té pàgina web, i tan sols un 30,5% compra per internet. Un exigu 12,8% ven mitjançant comerç electrònic.
Els informes anuals de la Fundación Telefónica sempre s'ha considerat com un mirall força ajustat de la realitat encara que l'evolució ràpida de la societat de la informació provoca que algunes previsions s'hagin d'esmenar. Així, si fa un any es feien pronòstics molt optimistes sobre els e-llibres, basats en els avantatges de la tinta electrònica, l'aparició dels "tablets", com l'iPad, ha forçat a suspendre aquella previsió.
En conjunt, i sempre segons les dades i conclusions que l'estudi aporta, Espanya ha fet grans progressos en la seva adaptació a les tecnologies de la informació i la comunicació. D'entrada, perquè el sector TIC ha apostat per la inversió en un context de crisi i tant la innovació com la recerca i el desenvolupament han rebut més pressupostos durant el 2010 que en anys anteriors.
L'hora dels adults
A més, l'adopció de la "vida digital" també s'accelera. Actualment, el 80% dels joves entre 16 i 24 anys utilitza la xarxa per buscar informació i el 86% usa el format digital per enviar un correu. No obstant això, en els últims anys, el creixement en l'adopció d'aquestes tecnologies en els grups de persones de més edat s'ha intensificat fonamentalment pel relleu generacional i d'altra banda, a l'efecte contagi.
Segons les dades recopilades en l'estudi de Telefónica, durant els dos últims anys, el nivell de digitalització de continguts i la realització d'activitats de manera digital ha crescut més entre les persones pertanyents als segments madurs (entre 45 i 64 anys) que entre la mitjana de la població.
La gran qüestió: la banda ampla
La demanda de la banda ampla a Espanya continua creixent. Durant 2010 s'han sobrepassat els 10 milions de línies de banda ampla fixa havent experimentat un creixement del 8,3% en l'últim any. D'altra banda, la realitat mòbil ha crescut encara més: Telefónica té més de 4,3 milions d'usuaris de banda ampla mòbil, 2 vegades més que l'any 2009, fet que suposa un creixement interanual del 58,7% 12.
Tot i que ja hi ha hagut crítiques que de manera immediata han volgut contrastar aquestes dades, com ha fet algú que es presenta com un exempleat de la fundació i que al seu blog comenta les dades de forma negativa, recordant que el servei de banda ampla que és encara més car i menys eficient que als països de l'entorn europeu.
L'informe també al·ludeix a la preponderància del vídeo, que a la internet fixa ocupa el 40% del trànsit, mentre que en la de mòbils supera el 51%.
Impuls de l'administració
En aquesta evolució hi ha tingut molt a veure l'impuls de l'Estat, com es reconeix al document de l'ens privat. D'una banda, amb l'impuls de mesures com l'obertura de dades, que han emprès els governs asturià i basc i que a finals d'any va arribar al govern català, així com els ajuntaments de Saragossa i Gijón, a més de l'anunci formal recent de l'Ajuntament de Barcelona. La conclusió del document és que "Espanya ha assolit una situació privilegiada en relació amb el desenvolupament de l'e-Administració".
Segons un informe que citen les Nacions Unides, arriba el novè lloc a escala mundial (el cinquè d'Europa), per sobre de la situació d'altres països més desenvolupats econòmicament com França, el Japó o Alemanya (el 2008 ocupava la posició vintena). Aquest estudi considera diversos aspectes com els serveis en línia, les infraestructures i el capital humà. D'altra banda, en relació amb l'e-Participació Espanya ocupar el tercer lloc, per darrere només de Corea del Sud i Austràlia, i per sobre de la resta de potències havent millorat 31 llocs des de l'any 2008.
L'acte s'ha fet a Madrid amb una exposició de les dades principals a càrrec del vicepresident Javier Nadal, a qui han precedit el president de l'empresa, César Alierta. I el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que ha defensat la conveniència d'invertir en les TIC amb l'afirmació que per cada euro que s'hi posa s'incrementa en tres euros el producte interior brut.
