L'ultraconservador Nikolic, vencedor de les eleccions sèrbies enfront del candidat proeuropeu
Els resultats a les eleccions presidencials de Sèrbia que s'han celebrat aquest diumenge donen la victòria a l'ultranacionalista i antieuropeu Tomislav Nikolic, que s'ha imposat amb el 39,6% dels vots al candidat proeuropeu i actual president, Boris Tadic, que ha obtingut un suport del 35,5% de l'electorat. Aquest lleuger avantatge obliga a celebrar una segona volta d'aquí a 15 dies -el 3 de febrer- d'uns comicis clau per al futur d'un país on el debat és entre acostar-se al somni de la Unió Europea o bé enrocar-se en si mateixa i apostar per Rússia. La participació ha estat la més alta registrada mai a Sèrbia, ja que ha superat el 61%, és a dir, que més de 3,9 milions de persones han assistit a les urnes.
Enmig d'un desencís patent entre la població més jove, 6,7 milions de serbis estaven convocats aquest diumenge a les urnes per elegir nou president. Les dues principals opcions, totalment oposades, eren les del líder del Partit Democràtic (DS) i actual mandatari, el proeuropeu Boris Tadic, i el líder ultranacionalista del Partit Radical Serbi (SRS), Tomislav Nikolic.
Els resultats definitius confirmen els pronòstics i, per tant, l'ultranacionalista Tomislav Nikolic ha estat el candidat més votat a la primera volta d'aquests comicis, amb un suport del 39,6%. El segon candidat més votat ha estat el candidat europeista i actual president, Boris Tadic, amb un percentatge de vots lleugerament inferior al del seu rival, un 35,5%. Aquest resultat tan ajustat obliga a celebrar una segona volta el 3 de febrer, ja que cap dels candidats ha obtingut més d'un 50% del suport.
Europa o Rússia?
A Sèrbia, el somni d'Europa sembla cada cop més lluny i l'amenaça de l'aïllament sembla garantida si Nikolic, prorús i radicalment oposat a una eventual independència de Kosovo, arriba al poder. No és casualitat, doncs, que els Estats Units i la Unió Europea prefereixin una reelecció de Tadic, que sembla més capacitat per resistir un molt probable repunt dels nacionalistes quan els líders albanokosovars proclamin la independència de Belgrad, just passades les presidencials sèrbies.
No és que Tadic sigui favorable a la independència de Pristina, el bressol espiritual de la "gran nació" sèrbia, però sí que considera que el futur del seu país només pot ser europeu. En aquest sentit, Brussel·les s'ha esforçat en els darrers temps -i més encara ara, amb la presidència de torn d'Eslovènia- a llançar senyals favorables a una integració accelerada de Sèrbia. El candidat europeista i actual president, Boris Tadic, té, però, un sector de la població descontent, sobretot per la taxa d'atur, que és del 20%.
En canvi, Nikolic, reconegut euroescèptic, s'ha pronunciat repetidament contra la missió de la Unió Europea a Kosovo i aposta obertament per una relació més estreta amb la "gran mare" Rússia. Nikolic, antic aliat de Slobodan Milosevic, defineix com a prioritat absoluta que Kosovo continuï sent Sèrbia i rebutja la integració a la Unió Europea si li reconeixen la independència.
Participació rècord
L'índex de participació ha arribat al 61%, és a dir, que gairebé 4 milions de ciutadans d'un total de 6,7 han assistit als col·legis al llarg de tota la jornada. Aquesta és la dada més alta en unes eleccions a Sèrbia, que els pronòstics inicials situaven en un 50%.
Explosió a Pristina
L'únic incident de la jornada ha estat a la capital de la província separatista de Kosovo. Quatre persones han resultat lleument ferides per l'explosió d'un artefacte al barri de Dragodan de Pristina, molt a prop de la zona on hi ha les seus diplomàtiques estrangeres, encara que segons la policia no sembla que es tracti d'un atemptat contra cap legació diplomàtica.
