L'OTAN aprova el projecte d'escut antimíssils projectat pels Estats Units per a l'est d'Europa

L'Aliança Atlàntica donarà suport al pla dels Estats Units d'instal·lar un escut antimíssils en territoris txec i polonès. Segons fonts nord-americanes, la declaració final de la cimera que s'està fent a Romania inclourà aquest punt. També sembla pràcticament segura la no-inclusió de Macedònia com a nou candidat a integrar-se a l'OTAN. En canvi, els líders sí que han convidat formalment Croàcia i Albània a adherir-s'hi.
L'OTAN aprova el projecte d'escut antimíssils projectat pels Estats Units per a l'est d'Europa
Bucarest

L'OTAN aprova el projecte d'escut antimíssils projectat pels Estats Units per a l'est d'Europa

L'Aliança Atlàntica donarà suport al pla dels Estats Units d'instal·lar un escut antimíssils en territoris txec i polonès. Segons fonts nord-americanes, la declaració final de la cimera que s'està fent a Romania inclourà aquest punt. També sembla pràcticament segura la no-inclusió de Macedònia com a nou candidat a integrar-se a l'OTAN. En canvi, els líders sí que han convidat formalment Croàcia i Albània a adherir-s'hi.
George Bush amb Gordon Brown i Condoleezza Rice (Foto: EFE)

George Bush amb Gordon Brown i Condoleezza Rice (Foto: EFE)

Ho ha confirmat un funcionari nord-americà que ha parlat sota la condició de l'anonimat. Els 26 membres de l'OTAN han acordat a Bucarest donar el seu ple suport a l'escut antimíssils que els Estats Units volen desplegar a Europa de l'Est. Segons l'alt funcionari, els aliats adoptaran un comunicat en què reconeixeran la "substancial protecció" que l'escut donarà a Europa enfront d'un possible atac de l'Orient Mitjà. Igualment, demanen a Rússia, que manté que aquest sistema és una amenaça, que retiri les seves objeccions.

En el document, els aliats expliquen que els seus experts militars analitzaran vies per vincular l'escut nord-americà als sistemes defensius antimíssils actuals i futurs de l'Aliança. Aquests informes presentaran les seves conclusions en un informe en la pròxima cimera de l'OTAN que se celebrarà d'aquí a un any.

Aquesta és, sens dubte, una bona notícia per al president dels Estats Units, George Bush, que planeja desplegar 10 llançadores de míssils interceptors a Polònia i un sistema de radars a la República Txeca. Bush té previst reunir-se diumenge que ve amb el seu col·lega rus, Vladímir Putin, per explicar-li que l'escut no té com a objectiu Rússia, sinó impedir possibles atacs.

Sobre les ampliacions de l'Aliança, els líders convidaran formalment a adherir-s'hi Croàcia i Albània. La primera, és la segona exrepública iugoslava després d'Eslovènia que aconsegueix ser admesa per l'OTAN. Croàcia, amb 4,5 milions d'habitants va crear les seves forces armades el 1991 amb la proclamació de la independència. Una independència que va haver de defensar amb les armes en un sanguinolent conflicte amb Iugolsàvia que va durar cinc anys. Segons enquestes recents, prop del 60% de la població croata està a favor de l'entrada a l'Aliança.

Albània també rebrà formalment la invitació de l'OTAN. Aquesta petita república balcànica va ser durant molts anys un dels països més aïllats del món, sota la mà dura del dictador estalinista Enver Hoxha. Després de trencar amb l'URSS, va tancar les seves bases soviètiques de submarins i el 1968 va decidir abandonar el Pacte de Varsòvia. A continuació va intensificar les seves relacions amb la Xina fins que el 1978 va caure en mans de Hoxha. Durant aquest període es van construir més de mig milió de búnquers per tot el país. El país disposava llavors de submarins i un exèrcit proveït de totes les armes. Avui, la major part de l'arsenal està fora d'ús, però queden encara unes 100.000 tones de municions caducades que l'OTAN vol destruir coincidint amb l'adhesió.

En canvi, Macedònia ha hagut de sentir un "no", no definitiu, per part de l'OTAN. L'Aliança ha decidit fer efectiva la invitació a l'adhesió quan s'hagi resolt la disputa que aquest país manté amb la Xina sobre el seu nom. Així doncs, Grècia ha fet realitat la seva amenaça de bloquejar l'entrada de Macedònia davant el temor a reclamacions territorials per la província grega que porta el mateix nom. El primer ministre grec ha dit que perquè donin el seu consentiment, s'ha de trobar un nom de comuna acceptació.