L'origen, les icones, els llenguatges i el funcionament de la "cultura porqueria", al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona proposa un viatge per la "cultura porqueria", amb una exposició que inclou des dels "freak shows" fins a fenòmens actuals com el programa escombraria "Hotel Glam". El comissari de l'exposició, l'escriptor i periodista Jordi Costa, ha dit que la "cultura porqueria" atorga a l'espectador la capacitat de qüestionar-se què és i què no és art. La mostra, que porta per títol "Cultura porqueria. Una espeleologia del gust", es podrà visitar fins al 31 d'agost.
L'origen, les icones, els llenguatges i el funcionament de la "cultura porqueria", al CCCB
Museus

L'origen, les icones, els llenguatges i el funcionament de la "cultura porqueria", al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona proposa un viatge per la "cultura porqueria", amb una exposició que inclou des dels "freak shows" fins a fenòmens actuals com el programa escombraria "Hotel Glam". El comissari de l'exposició, l'escriptor i periodista Jordi Costa, ha dit que la "cultura porqueria" atorga a l'espectador la capacitat de qüestionar-se què és i què no és art. La mostra, que porta per títol "Cultura porqueria. Una espeleologia del gust", es podrà visitar fins al 31 d'agost.
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) reflexiona sobre la cultura escombraria en una exposició que proposa un recorregut per l'estètica d'aquest tipus de productes des dels orígens, les icones i els llenguatges que utilitzen, i el funcionament, i també reivindica un nou plaer estètic. L'itinerari comença amb els històrics "freak show" o fires de fenòmens humans, autèntic germen de l'impuls que més tard es va transformar en fascinació per l'art aberrant, inharmònic i estèticament discutible. Seguidament, una successió de vitrines plenes de programes de cine, cartells, objectes promocionals de films i revistes permet als visitants fer un recorregut per una història alternativa del cinema que culmina en un petit auditori, en què es projecta la pel·lícula "Carne". Un tercer apartat ens aproxima a la figura d'Ed Wood, icona del cinema escombraria -és considerat el pitjor director de la història del cinema-, a través d'audiovisuals i objectes diversos relacionats amb aquest cineasta, que va tenir una influència posterior en les troballes d'un experimental David Lynch. Amb una escenografia pròxima al "kitsch" de les cabines eròtiques, l'exposició furga així mateix a través de deu habitacions en deu músics de la cultura escombraria, entre ells, The Shaggs, un trio femení que Frank Zappa va qualificar de "millor que els Beatles", Daniel Johnston, Heino, William Shatner, el capità Kirk, de la sèrie "Star Trek", o els espanyols Raphael, Luixy Toledo i Tamara. A continuació, un muntatge audiovisual permet al públic un passeig pels productes escombraria de la televisió. Exemples d'aquesta teleescombraria recollits en aquest apartat són els concursos televisius japonesos, el programa infantil "Teletubbies", la coneguda intervenció de Fernando Arrabal en un programa de literatura, els últims formats de telerealitat sorgits a remolc de "Gran hermano", i "Mentiras peligrosas" que presenta Leticia Sabater al Canal 7 de Madrid. L'exposició, que estarà oberta fins al 31 d'agost, es tanca amb el documental "Living la vida escombraria", dirigit per La Nevera, i amb veu de l'actor Quique San Francisco, que evoca la vida quotidiana d'un personatge anònim i com la televisió escombraria, el menjar escombraria, l'ocupació escombraria s'encadenen en un seguit de consum que configuren la societat de la cultura escombraria.