L'oposició tomba l'aprovació del Compte General del 2015 de l'Ajuntament de Lleida

ACN Lleida.-El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha rebutjat l'aprovació del Compte General del 2015, amb els vots contraris de CiU, ERC, PP, la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida. Aquests grups han justificat el seu posicionament per la gestió econòmica de l'equip de govern, que han qualificat de "deficient" i de "poc encertada", i en el cas del Comú pel fet que s'hagi portat el compte general a aprovació del Ple passat el termini màxim de l'1 d'octubre que fixa la llei. Ciutadans ha votat a favor de l'aprovació, però la suma dels seus vots amb els de l'equip de govern socialista no han estat suficients. En aquest sentit, l'alcalde Àngel Ros ha acusat la resta de l'oposició de voler fer visible, amb el seu no, que el PSC governa en minoria a la Paeria. D'aquesta manera i per primera vegada, l'Ajuntament haurà de trametre a la Sindicatura de Comptes un compte general d'un exercici financer que no ha estat aprovat pel Ple.

Els vots contraris de CiU, ERC, PP, de la Crida-CUP i del Comú de Lleida han impedit l'aprovació del Compte General 2015 de l'Ajuntament de Lleida, que sí ha rebut els vots afirmatius de l'equip de govern del PSC i Ciutadans. L'oposició -exceptuant C's- ha recordat que fa uns mesos ja va reprovar la gestió econòmica municipal i, per això, ha optat per no votar avui a favor del compte general que permet tancar l'exercici comptable del 2015. "Opaca", "deficient" i "poc encertada" han estat alguns dels adjectius que han utilitzat per justificar la seva decisió, tot defensant "transparència real" i "un exercici de control democràtic" per part de l'equip de govern, al qual han acusat de seguir autoritzant factures sense la consegüent consignació financera, tal com estableix l'acord del cartipàs. El Comú de Lleida ha justificat el seu vot contrari en considerar que el compte general havia d'haver-se portat al Ple abans de l'1 d'octubre que fixa la Sindicatura de Comptes.L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la tinenta d'alcalde i responsable d'Hisenda, Montse Mínguez, de la mateixa manera que la portaveu de C's, Ángeles Ribes, han criticat la decisió presa per la resta de grups i, en aquest sentit, han volgut deixar clar que "el que havia de determinar el Ple era si el compte general de l'Ajuntament reflecteix la realitat del que ha passat durant l'exercici", és a dir, si els ingressos i despeses recollits per l'interventor i la secretaria general en els llibres comptables de l'any passat "recullen el que s'ha fet", deixant de banda la gestió econòmica i política que hagi pogut fer l'equip de govern amb el pressupost municipal. PSC i C's han acusat la resta de formacions de voler fer un debat polític i no tècnic sobre la qüestió, i d'incomplir la llei per oposar-se a l'aprovació del compte general del 2015. Per acabar, l'alcalde Ros ha deixat clar que tot i no haver-se aprovat la Paeria trametrà el Compte General 2015 a la Sindicatura de Comptes abans del 15 d'octubre, previst per la llei. La Paeria condemna els crims del franquisme i defensa la restitució jurídica de les víctimesEl Ple, corresponent al mes de setembre, ha aprovat una moció dels republicans que, per una banda, manifesta la condemna "ferma i contundent" de l'Ajuntament de Lleida a la dictadura franquista i als crims comesos per aquest règim, i per altra expressa el suport de la Paeria a la Proposició de llei per a la reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que està tramitant el Parlament. El primer punt ha rebut el suport de tots els grups, exceptuant el PP que s'ha abstingut en reclamar que el text inclogués també la condemna de totes les víctimes dels dos bàndols enfrontats durant la Guerra Civil. En el segon punt, el PP ha votat en contra i C's s'ha abstingut, mentre la resta de grups han expressat el seu suport. En canvi, no ha prosperat el punt de la moció presentada pel PP en què la formació demanava el rebuig de la Paeria a la iniciativa "il·legal" que suposa l'aprovació per part del Parlament de les conclusions de la Comissió d'Estudi Sobre el Procés Constituent, "davant el conflicte que provoca entre el Parlament i el TC", segons deia el text. Els vots contraris de CiU, ERC, Crida-CUP i el Comú de Lleida i l'abstenció del PSC han impedit l'aprovació d'aquest punt. Tot i això, sí s'ha aprovat, amb els vots favorables del PSC, PP i C's, el segon punt de la moció dels populars "en defensa de les legitimitat de les institucions catalanes" i que també rebutja que aquestes "aprovin qualsevol iniciativa contra les mateixes lleis que les legitimen com són l'Estatut i la Constitució Espanyola".Per altra part, el Ple ha aprovat per unanimitat una moció per a la implementació d'un projecte de voluntariat al Centre d'acollida d'animals de companyia (CAAC) de Lleida; una a favor de la reforma horària; una altra de suport als acords de pau de Colòmbia presentada pel PSC, i també ha prosperat amb el suport de tots els grups la de CiU reclamant una rebaixa dels preus de l'Alta Velocitat entre Lleida i Barcelona. Així mateix, també ha quedat aprovada la moció conjunta del Comú, ERC, Crida-CUP, CiU i PP pel seguiment i execució de les mocions aprovades al Ple. Ros es mostra convençut que la Paeria guanyarà el litigi amb la concessionària dels radarsAl principi de la sessió i en resposta al grup del Comú de Lleida, l'alcalde Àngel Ros s'ha mostrat plenament convençut que la Paeria no haurà de pagar "ni un euro" pel litigi que enfronta l'Ajuntament amb l'empresa concessionària del servei de radars de trànsit a la ciutat, Arnó-Sice, i pel qual aquesta reclama a la Paeria un milió d'euros. Cal recordar que la concessionària ha denunciat l'Ajuntament de Lleida en considerar una decisió unilateral de la Paeria el fet que s'hagi de començar a multar els conductors a partir dels 65 quilòmetres per hora, i no dels 55 que fixa de marge la llei. "No hi ha precedent de donar la raó al 100% com vostès estan fent", ha respost Ros als regidors del Comú. Finalment, el Ple de la Paeria ha aprovat el nomenament de l'exdirector de FiraTàrrega, Llorenç Corbella, com a director tècnic d'arts escèniques de la capital del Segrià, càrrec a partir del qual s'encarregarà de la coordinació de la programació teatral pública de Lleida (Escorxador, Llotja i Centre de Titelles). El procediment seguit per al seu nomenament ha estat criticat per la majoria de l'oposició, ja que va ser la Comissió de Cultura qui va proposar el nom de Corbella després que quedés desert el concurs públic convocat per cobrir aquesta plaça.