L'oposició considera insuficients els 800 milions pactats per a infraestructures
L'oposició i els grups que donen suport al govern discrepen sobre si els 800 milions per a infraestructures que es van pactar ahir són insuficients o bé són els que tocaven, segons l'Estatut. Convergència i Unió denuncia que es continua incomplint l'Estatut perquè, segons els seus comptes, el deute del govern espanyol supera, i molt, els 800 milions d'euros. Pels partits del govern, l'acord és un dels millors, i Esquerra adverteix que amb això no s'afluixarà per reclamar un bon acord de finançament. De l'acord també n'ha parlat Esperanza Aguirre, que l'ha qualificat d'"escandalós" i ha acusat Zapatero d'oblidar-se dels madrilenys i d'afavorir Catalunya "d'amagatotis".
El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha denunciat que el govern espanyol ha acumulat un impagament de 2.700 milions d'euros d'inversió en infraestructures, que Catalunya hauria d'haver rebut des del 2007 per complir l'Estatut. Pujol ha negat que, amb l'acord assolit ahir entre l'Estat i la Generalitat per destinar 800,13 milions més en infraestructures per a Catalunya el 2009, s'estigui complint la disposició addicional tercera de l'Estatut, que es refereix a les inversions en infraestructures. Segons les xifres de CiU, la quantitat addicional d'inversions que cal computar en els pressupostos de 2009 no hauria de ser de 800 milions d'euros, sinó de 2.813 milions.
Aquests 2.813 milions són les compensacions que haurien d'incloure els pressupostos per a aquest any: 500, com a part corresponent a la inversió no executada per l'Estat el 2007; 779, com a dotació pendent de distribució dels pressupostos del 2008; 707, com a dotació pendent de distribució no prevista en els pressupostos del 2009, a més dels 827 com a dotació corresponent a la diferència entre la xifra pressupostada inicialment en els pressupostos del 2007 i la xifra resultant de la metodologia acordada entre l'Estat i la Generalitat.
CiU argumenta que quan es liquidi el pressupost del 2008 caldrà incorporar-hi la part no executada, que pot arribar als 746 milions d'euros, tenint en compte que la licitació d'obres de l'Estat entre el gener i el novembre del 2008 es va reduir un 32,3%. Aquesta xifra se sumaria als esmentats 2.813 milions. Per tant, segons Pujol, la "bola" de diners que l'Estat ha deixat d'invertir a Catalunya en infraestructures suma un total de 3.559 milions. A aquesta quantitat cal restar-ne els 800 milions anunciats ahir. Uns 800 milions que ja estaven previstos dins d'una clàusula inclosa en l'informe econòmic i financer dels pressupostos generals de l'Estat per al 2009, de manera que ni tan sols es pot considerar, segons Pujol, una xifra "nova".
Pel PSC és "el millor acord que s'ha fet mai"
En resposta a CiU, la portaveu adjunta del PSC al Parlament de Catalunya, Carme Figueras, ha remarcat que els 800 milions que es van anunciar ahir representen una "bona notícia", perquè donen "compliment" a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Figueras ha acusat CiU d'instal·lar-se en la "queixa permanent" i de negar-se a "reconèixer els èxits" dels governs català i espanyol: "Si volen ser un partit de persones eternament deprimides, és el seu problema", ha advertit. Per Figueras, el pacte al qual es va arribar ahir a la reunió de la Comissió Bilateral és "el millor en tema d'inversions en infraestructures entre l'Estat i la Generalitat".
De la seva banda, la portaveu parlamentària del PP català, Dolors Montserrat, ha acusat la Generalitat i el govern espanyol de fer servir aquests 800 milions en infraestructures per "tapar la boca" a l'oposició davant el retard de l'acord sobre el finançament. A més, Montserrat ha remarcat que moltes de les obres d'infraestructures que es preveuen finançar amb aquests diners "acumulen grans retards" i "ja haurien d'estar acabades".
El president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Albert Rivera, ha criticat l'acord per assignar aquests 800 milions d'euros a Catalunya abans que la Generalitat "sàpiga" en quins projectes vol invertir aquests diners: "No és seriós negociar xecs econòmics sense tenir projectes al darrere", ha protestat.
Esperanza Aguirre: "Zapatero ha donat 800 milions a Catalunya d'amagatotis"
Per la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, "ha estat una desagradable sorpresa" adonar-se que el president del govern, "després d'haver parlat amb cadascun dels presidents autonòmics", ha decidit "arreglar, d'amagatotis, els problemes d'algunes comunitats autònomes". Segons el seu parer, aquest fet és un "nou truc" de Rodríguez Zapatero per mantenir el "suport suficient al Parlament" i "mantenir-se a La Moncloa".
La presidenta ha lamentat que el govern no ha aconseguit resoldre els problemes de totes les comunitats autònomes i que "no reconeix que a Madrid hi ha 1,3 milions d'habitants més que l'any 1999, quan va començar el sistema de finançament".
Aquests 2.813 milions són les compensacions que haurien d'incloure els pressupostos per a aquest any: 500, com a part corresponent a la inversió no executada per l'Estat el 2007; 779, com a dotació pendent de distribució dels pressupostos del 2008; 707, com a dotació pendent de distribució no prevista en els pressupostos del 2009, a més dels 827 com a dotació corresponent a la diferència entre la xifra pressupostada inicialment en els pressupostos del 2007 i la xifra resultant de la metodologia acordada entre l'Estat i la Generalitat.
CiU argumenta que quan es liquidi el pressupost del 2008 caldrà incorporar-hi la part no executada, que pot arribar als 746 milions d'euros, tenint en compte que la licitació d'obres de l'Estat entre el gener i el novembre del 2008 es va reduir un 32,3%. Aquesta xifra se sumaria als esmentats 2.813 milions. Per tant, segons Pujol, la "bola" de diners que l'Estat ha deixat d'invertir a Catalunya en infraestructures suma un total de 3.559 milions. A aquesta quantitat cal restar-ne els 800 milions anunciats ahir. Uns 800 milions que ja estaven previstos dins d'una clàusula inclosa en l'informe econòmic i financer dels pressupostos generals de l'Estat per al 2009, de manera que ni tan sols es pot considerar, segons Pujol, una xifra "nova".
Pel PSC és "el millor acord que s'ha fet mai"
En resposta a CiU, la portaveu adjunta del PSC al Parlament de Catalunya, Carme Figueras, ha remarcat que els 800 milions que es van anunciar ahir representen una "bona notícia", perquè donen "compliment" a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Figueras ha acusat CiU d'instal·lar-se en la "queixa permanent" i de negar-se a "reconèixer els èxits" dels governs català i espanyol: "Si volen ser un partit de persones eternament deprimides, és el seu problema", ha advertit. Per Figueras, el pacte al qual es va arribar ahir a la reunió de la Comissió Bilateral és "el millor en tema d'inversions en infraestructures entre l'Estat i la Generalitat".
De la seva banda, la portaveu parlamentària del PP català, Dolors Montserrat, ha acusat la Generalitat i el govern espanyol de fer servir aquests 800 milions en infraestructures per "tapar la boca" a l'oposició davant el retard de l'acord sobre el finançament. A més, Montserrat ha remarcat que moltes de les obres d'infraestructures que es preveuen finançar amb aquests diners "acumulen grans retards" i "ja haurien d'estar acabades".
El president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Albert Rivera, ha criticat l'acord per assignar aquests 800 milions d'euros a Catalunya abans que la Generalitat "sàpiga" en quins projectes vol invertir aquests diners: "No és seriós negociar xecs econòmics sense tenir projectes al darrere", ha protestat.
Esperanza Aguirre: "Zapatero ha donat 800 milions a Catalunya d'amagatotis"
Per la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, "ha estat una desagradable sorpresa" adonar-se que el president del govern, "després d'haver parlat amb cadascun dels presidents autonòmics", ha decidit "arreglar, d'amagatotis, els problemes d'algunes comunitats autònomes". Segons el seu parer, aquest fet és un "nou truc" de Rodríguez Zapatero per mantenir el "suport suficient al Parlament" i "mantenir-se a La Moncloa".
La presidenta ha lamentat que el govern no ha aconseguit resoldre els problemes de totes les comunitats autònomes i que "no reconeix que a Madrid hi ha 1,3 milions d'habitants més que l'any 1999, quan va començar el sistema de finançament".
