L'ONU dóna el vistiplau a l'operació francesa a Mali i la qualifica de legal
L'ONU ha donat el vistiplau a l'operació i el govern francès també ha rebut suport de l'oposició del seu país. De moment, però, la intervenció estrangera a Mali es limita a les operacions franceses, a l'espera del desplegament de les tropes africanes sota el paraigua de l'ONU.
RedaccióActualitzat
El Consell de Seguretat de l'ONU ha donat suport a la intervenció francesa a Mali, en una reunió extraordinària, convocada a petició de França, en què s'ha qualificat l'operació de legal. El govern francès també ha rebut suport de l'oposició del seu país. De moment, però, la intervenció estrangera a Mali es limita a les operacions franceses, a l'espera del desplegament de les tropes africanes sota el paraigua de l'ONU.
A Madrid, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ha confirmat que Espanya ha donat permís a França per sobrevolar l'espai aeri espanyol sobre el mar, però ha desmentit que hi hagi compromès cap altra ajuda logística i s'ha remès a la reunió que els ministres d'Exteriors de la UE tindran demà, dijous, a Brussel·les. Morenés s'ha reunit a Madrid amb el secretari de Defensa dels Estats Units, Leon Panetta, que ha promès que al seu país farà "tot el que es pugui" per donar suport a França, però no ha concretat en què es traduirà aquesta ajuda.
Per la seva part, l'oposició francesa ha avalat l'operació. El primer ministre francès s'ha mostrat satisfet del suport de la resta de grups polítics de l'Assemblea Nacional a la intervenció a Mali. "La reunió que hem mantingut confirma, si calia, la capacitat del nostre país per unir-se quan hi ha en joc els valors de la nostra república. És el nostre actiu més preuat davant l'amenaça de grups terroristes", ha manifestat Jean-Marc Ayrault.
Però el suport que li han donat al Palau de Matignon no és un xec en blanc. L'oposició vol que la implicació francesa a Mali estigui limitada en el temps, en operacions només aèries i amb el suport internacional.
París diu que calia actuar d'urgència per aturar l'ofensiva islamista que amenaçava la capital, Bamako, i amb ella tot el país. I assegura que la seva acció ha accelerat l'enviament d'una força militar africana sota el paraigua de l'ONU, que començarà a arribar a Mali els pròxims dies. Però Nigèria, que comandarà la missió, ja ha advertit que passarà temps abans que aquestes tropes no estiguin operatives.
De moment, doncs, França compta amb suport logístic d'altres països i amb les seves pròpies forces i les de l'exèrcit malià per contenir les milícies islamistes, que aquest dilluns es van replegar d'algunes ciutats del nord i van llançar una contraofensiva per conquerir la ciutat de Diabali. Fonts consultades per TV3 asseguren que Diabali hauria caigut perquè soldats malians s'haurien passat a les files islamistes, amb l'esperança de millorar les precàries condicions que els ofereix l'exèrcit malià. El malestar d'alguns soldats és creixent, malgrat els intents del president interí malià d'aixecar els ànims visitant els ferits. És el mateix malestar que va propiciar el cop militar del març.
Mali, al cor del Sahel, és un dels països més pobres del món. La seva extensió és dues vegades i mitja la d'Espanya. La població es divideix en una vintena d'ètnies. Una gran majoria, el 90%, són musulmans. Va ser colònia francesa fins al 1960. Des de llavors ha alternat períodes democràtics amb règims militars.
A Madrid, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ha confirmat que Espanya ha donat permís a França per sobrevolar l'espai aeri espanyol sobre el mar, però ha desmentit que hi hagi compromès cap altra ajuda logística i s'ha remès a la reunió que els ministres d'Exteriors de la UE tindran demà, dijous, a Brussel·les. Morenés s'ha reunit a Madrid amb el secretari de Defensa dels Estats Units, Leon Panetta, que ha promès que al seu país farà "tot el que es pugui" per donar suport a França, però no ha concretat en què es traduirà aquesta ajuda.
Per la seva part, l'oposició francesa ha avalat l'operació. El primer ministre francès s'ha mostrat satisfet del suport de la resta de grups polítics de l'Assemblea Nacional a la intervenció a Mali. "La reunió que hem mantingut confirma, si calia, la capacitat del nostre país per unir-se quan hi ha en joc els valors de la nostra república. És el nostre actiu més preuat davant l'amenaça de grups terroristes", ha manifestat Jean-Marc Ayrault.
Però el suport que li han donat al Palau de Matignon no és un xec en blanc. L'oposició vol que la implicació francesa a Mali estigui limitada en el temps, en operacions només aèries i amb el suport internacional.
París diu que calia actuar d'urgència per aturar l'ofensiva islamista que amenaçava la capital, Bamako, i amb ella tot el país. I assegura que la seva acció ha accelerat l'enviament d'una força militar africana sota el paraigua de l'ONU, que començarà a arribar a Mali els pròxims dies. Però Nigèria, que comandarà la missió, ja ha advertit que passarà temps abans que aquestes tropes no estiguin operatives.
De moment, doncs, França compta amb suport logístic d'altres països i amb les seves pròpies forces i les de l'exèrcit malià per contenir les milícies islamistes, que aquest dilluns es van replegar d'algunes ciutats del nord i van llançar una contraofensiva per conquerir la ciutat de Diabali. Fonts consultades per TV3 asseguren que Diabali hauria caigut perquè soldats malians s'haurien passat a les files islamistes, amb l'esperança de millorar les precàries condicions que els ofereix l'exèrcit malià. El malestar d'alguns soldats és creixent, malgrat els intents del president interí malià d'aixecar els ànims visitant els ferits. És el mateix malestar que va propiciar el cop militar del març.
Mali, al cor del Sahel, és un dels països més pobres del món. La seva extensió és dues vegades i mitja la d'Espanya. La població es divideix en una vintena d'ètnies. Una gran majoria, el 90%, són musulmans. Va ser colònia francesa fins al 1960. Des de llavors ha alternat períodes democràtics amb règims militars.
