L'ONU denuncia que, malgrat els progressos en sanitat i educació, s'incrementen les desigualtats

En els darrers vint anys, el món ha experimentat un progrés general en termes de sanitat, educació i ingressos, però també un increment de les desigualtats, segons les Nacions Unides. L'Índex sobre Desenvolupament Humà (IDH), que cada any publica el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), conclou que en les dues últimes dècades s'han dut a terme progressos impressionants, però es mantenen enormes desequilibris entre països i entre homes i dones. Noruega n'encapçala el rànquing i l'estat espanyol està situat a la posició número 20.
L'ONU denuncia que, malgrat els progressos en sanitat i educació, s'incrementen les desigualtats
Nova York

L'ONU denuncia que, malgrat els progressos en sanitat i educació, s'incrementen les desigualtats

En els darrers vint anys, el món ha experimentat un progrés general en termes de sanitat, educació i ingressos, però també un increment de les desigualtats, segons les Nacions Unides. L'Índex sobre Desenvolupament Humà (IDH), que cada any publica el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), conclou que en les dues últimes dècades s'han dut a terme progressos impressionants, però es mantenen enormes desequilibris entre països i entre homes i dones. Noruega n'encapçala el rànquing i l'estat espanyol està situat a la posició número 20.
Un nen sense casa beu aigua a la platja de Mumbai, a l'Índia. (Foto: Reuters)

Un nen sense casa beu aigua a la platja de Mumbai, a l'Índia. (Foto: Reuters)

Tot i que el món és ara un lloc molt millor que el 1990 o el 1970, "l'esquerda en el desenvolupament humà continua sent molt grossa", sosté l'edició anual de l'IDH, que afegeix que "els països que han aconseguit ser rics són els que van invertir grans recursos en salut i educació".

L'informe de l'ONU indica que en les dues últimes dècades arreu del món hi ha hagut progressos en esperança de vida, matriculació escolar, alfabetització i ingressos. Els països amb les economies més riques es troben també al capdavant del rànquing de desenvolupament humà, que lidera Noruega, seguida per Austràlia, Nova Zelanda, els Estats Units, Irlanda i Liechtenstein. L'estat espanyol n'ocupa la posició número 20.

Únicament en tres països l'índex de desenvolupament humà és més baix ara que fa vint anys: la República Democràtica del Congo, Zàmbia i Zimbàbue. A més, els països afectats per la sida a l'Àfrica subsahariana i els estats de l'antiga URSS, on la mortalitat adulta augmenta, és on el desenvolupament humà avança més lentament.

Vint anys de l'informe

Amb l'informe d'aquest any, el PNUD arriba al vintè aniversari. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha destacat que aquest informe va ser el primer a incloure paràmetres no econòmics en la mesura del progrés dels països: "Va girar com un mitjó el pensament convencional, dient que mesurar el progrés només en termes econòmics era objectivament i filosòficament equivocat."

El secretari general de l'organisme internacional ha indicat que aquest nou concepte va obligar els països a preocupar-se per la qualitat, i no només la quantitat, del progrés i va recordar que la importància del creixement econòmic consisteix en com s'aconsegueix millorar la vida dels ciutadans. "L'informe sobre el desenvolupament humà va establir que la riquesa no és un lingot d'or o pous de petroli, sinó la gent que lluita per tirar endavant", ha afirmat Ban.

Per la seva banda, el premi Nobel d'Economia Amartya Sen, un dels pares de l'informe, ha explicat que, durant els primers anys del PNUD, es va intentar afegir-hi algun tipus de mecanisme que incorporés la llibertat a l'índex de desenvolupament humà, però finalment es va descartar per la dificultat de mesurar un concepte polític que s'interpreta de maneres diferents.

DOCUMENTS RELACIONATS