L'ONU alerta que soldats birmans "violen fins a la mort" dones rohingyes

Les Nacions Unides han rebut nombroses denúncies d'esclavatge i violència sexual en grup contra dones d'aquesta minoria ètnica
L'ONU alerta que soldats birmans "violen fins a la mort" dones rohingyes
Dacca

L'ONU alerta que soldats birmans "violen fins a la mort" dones rohingyes

Les Nacions Unides han rebut nombroses denúncies d'esclavatge i violència sexual en grup contra dones d'aquesta minoria ètnica
Redacció
Refugiats rohingyes travessant el riu Naf amb una bassa improvisada per arribar a Bangladesh (Reuters)

Refugiats rohingyes travessant el riu Naf amb una bassa improvisada per arribar a Bangladesh (Reuters)

La minoria ètnica dels rohingyes de Birmània és víctima d'esclavatge i violència sexual, segons denuncien les Nacions Unides. Aquest organisme xifra en uns 615.000 els rohingyes que estan fugint del seu país per refugiar-se a la veïna Bangladesh, des de fa dos mesos i mig.

La representant especial del Secretariat de les Nacions Unides sobre Violència Sexual en Conflicte, Pramila Patten, ha difós la presumpta existència de casos d'esclavatge. Fins i tot, assegura que ha rebut denúncies de "violacions fins a la mort" contra dones d'aquesta minoria musulmana que fuig de Birmània.

L'experta de l'ONU, que ha visitat els camps de refugiats rohingyes a Bangladesh, basa les seves afirmacions en les declaracions d'algunes supervivents que han descrit la seva situació.

 

"Les formes de violència que hem sentit de manera coincident per part dels supervivents inclouen violació en grup per part de múltiples soldats, nus en públic forçats, humiliació i esclavatge sexual en captiveri militar."

 

Es tracta de denúncies de violència sexual que haurien perpetrat, a més de soldats de les Forces Armades, policies guardafronteres i milícies budistes de l'estat de Rakhine.

La crisi dels rohingyes va començar a finals d'agost, després d'un atac insurgent d'aquesta comunitat musulmana contra instal·lacions policials i militars, una acció que va tenir la resposta de l'exèrcit birmà amb una campanya que encara continua. L'estat asiàtic no reconeix aquesta ètnia com una comunitat de Birmània i els considera de Bangladesh. Aquest país del golf de Bengala, on abans d'aquesta crisi ja hi vivien uns 300.000 membres d'aquesta minoria, també els tracta com a estrangers.