Londres

Londres firma l'ordre de restauració de l'autonomia de l'Ulster i manté dilluns com a data límit per designar el nou govern

Londres ha restaurat, un dia abans del previst, l'autonomia política d'Irlanda del Nord, suspesa des de la tardor del 2002. La devolució, prevista en els acords de Saint Andrews del 2006, obliga l'Assemblea de l'Ulster a formar, aquest dilluns com a molt tard, un govern compartit entre el guanyador de les eleccions, l'unionista Ian Paisley, i el Sinn Féin de Gerry Adams. Si no fos així, Londres hauria de suspendre l'autonomia nord-irlandesa indefinidament. Sembla improbable, però, que es pugui complir el termini, més després que els unionistes demanessin aquest dissabte una pròrroga de sis setmanes per negociar un pacte de govern.

Actualitzat
El Partit Democràtic de l'Ulster, la principal formació unionista de la regió i guanyadora de les eleccions autonòmiques, s'ha compromès per primera vegada en la seva història a donar una data per formar govern amb el nacionalista Sinn Féin, els seus enemics històrics, però no coincideix amb el calendari que havia marcat el govern britànic perquè s'arribés a un acord de govern. La data límit era el 26 de març, però aquest dissabte l'executiva dels unionistes radicals va demanar una pròrroga de sis setmanes.

Londres, però, no està disposat a allargar més els terminis. Així ho ha demostrat avançant 24 hores la signatura de la disposició de restabliment de l’autonomia d'Irlanda del Nord. L'ha firmada el ministre britànic per aquest territori, Peter Hain, qui confia que això anirà acompanyat de la designació del nou govern tal com estava previst. Si no, diu Hain, es procedirà a la dissolució del Parlament.

Els acords de Saint Andrews fixaven que si no es complia el calendari previst, l’alternativa era la dissolució de l’Assemblea de forma indefinida i la suspensió dels salaris dels seus membres. Llavors, Londres passaria a administrar la regió en estreta col·laboració amb Dublín. Això obligarà Londres a introduir una legislació d’emergència al Parlament.

Entre els motius que explicarien l'ajornament del pacte de governabilitat que reclamen els unionistes hi hauria la voluntat de comprovar si la decisió del Sinn Féin de reconèixer l'autoritat de la policia i la justícia nord-irlandeses és autèntica. Segons sembla, el reverend Paisley també aspira a millorar el paquet financer que Londres ha ofert al futur govern de l'Ulster per reactivar la malparada economia de la província.

El Sinn Féin, el braç polític de l’IRA, s’ha mostrat decebut i consternat per la petició dels unionistes, perquè ha assegurat que s’està frustrant la voluntat del poble. El seu líder, Gerry Adams, fins i tot ha instat el reverend Paisley, amb qui mai s'ha intercanviat cap paraula, a mantenir converses cara a cara amb tots els partits de l'Ulster per debatre l'endarreriment de la formació d'un govern de poder compartit encapçalat pel líder dels unionistes, Ian Paisley, i secundat pel número dos dels republicans, Martin McGuiness.

El primer ministre irlandès, Bertie Ahern, ha declarat estar decebut però ha assegurat que les intenses negociacions que es porten a terme entre bastidors encara podrien donar el seu fruit.

Sembla improbable que els 108 membres de l'Assemblea que acudiran al castell de Stormont, seu del Parlament de Belfast, puguin escollir un nou govern. Però, si contra tot pronòstic Paisley accepta, les carteres quedaran repartides de la següent manera. El Partit Democràtic de l'Ulster disposarà de quatre ministeris i el Sinn Féin, de tres. El Partit Unionista de l'Ulster s'ocuparà de dues carteres més i el socialdemòcrata i laborista, d'una més.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut