L'oficina d'atenció als temporers que arriben a Lleida atén la meitat de persones els primers dies de funcionament

ACN Lleida.-L'oficina d'atenció als temporers que arriben a Lleida que ha obert al pavelló 3 dels Camps Elisis aquesta setmana ha atès la meitat de persones que els mateixos dies l'any passat. Si l'estiu passat els cinc primers dies es van atendre 123 persones enguany, al quart dia de funcionament se n'han atès 65 amb una mitjana de 22 persones al dia. El tinent d'alcalde Xavier Rodamilans ha explicat que els serveis socials de la Paeria tenen comptabilitzats 34 temporers que es troben dormint al carrer en diferents punts de la ciutat, la majoria entre les zones de Castellers i a les escales de l'Hostal Jericó. A l'oficina d'atenció els temporers reben informació de les diferents borses de treball i també se'ls valora la seva situació personal i sociolaboral per poder accedir a una feina. Enguany, s'està detectant una major afluència d'immigrants sense papers. La majoria són subsaharians i magrebins i molts provenen d'Itàlia.

En una visita a l'oficina d'atenció als temporers amb els mitjans de comunicació, el tinent d'alcalde Xavier Rodamilans ha explicat que el programa de la Paeria té ''dos punts bàsics''; un és l'oficina i l'altre el seguiment de la situació dels temporers que estan al carrer. A l'oficina, que es va començar a adequar el cap de setmana i oficialment va obrir portes dilluns s'està comprovant que l'atenció en comparació a l'any passat ha caigut a la meitat. No se sap el motiu però s'apunta a què podria ser que els temporers estiguin més repartits entre els diferents municipis de Ponent on ja ha començat la campanya de la fruita.Pel que fa al seguiment de la situació del carrer, els serveis socials surten fins a tres cops a la setmana per controlar els assentaments. Tenen registrades 34 persones dormint al carrer, a Castellers, a l'entrada de l'Hostal Jericó, i en menor mesura en 3 furgonetes que hi ha als Camps Elisis i una altra que està en un caixer automàtic. Rodamilans confia que aquesta xifra disminueixi i ha instat al treball conjunt amb la Generalitat i els sindicats agraris perquè algun dia no hi hagi ningú amb aquesta situació. En aquest sentit, el regidor s'ha mostrat contrari a la possibilitat d'habilitar un alberg com a solució i ha reclama t més recursos ja que en comparació amb altres regions de l'Estat a Lleida estan molt per sota dels 300.000 euros que tenen municipis com Jaén. De la seva part, la cap de la Unitat tècnica d'inclusió, Alba Prila, ha explicat que quan els temporers arriben a l'oficina se'ls valora la seva situació personal i sociolaboral així com les possibilitats, a nivell administratiu, d'accedir a un lloc de treball. En aquest sentit, se'ls informa de les diferents borses de treball i la possibilitat de reivindicar els seus drets i posar denúncies a través dels sindicats. També se'ls ofereix serveis d'atenció a necessitats bàsiques com dutxar-se, higiene personal, canvi de robar o la possibilitat de rentar la que porten i també menjar. En cas que no tinguin lloc per dormir se'ls adreça a l'Hostal Jericó on ho poden fer de forma gratuïta durant uns dies.Pirla ha destacat que aquests primers dies estan detectant l'arriada de més persones en situació irregular. Un volum important procedeixen d'Itàlia i són subsaharians o magrebins. Són temporers que arriben sense recursos econòmics ni una xarxa relacional que els permeti tenir uns ''mínims'' mentre no troben feina. Altres ja han trobat treball però encara no han cobrat la primera nòmina i per tant es troben en una ''situació precària''. En cas que el temporer que demana allotjament ja estigui treballant, des de l'oficina es dirigeixen a l'empresari agrícola que l'ha contractat perquè és la seva obligació donar sortida a aquest problema. De moment però, només han anat a l'oficina 3 persones amb contracte. Finalment, el mediador que treballa a l'oficina, Abdallaa Jelda, ha explicat que la seva tasca és informar als immigrants del lloc on han d'anar a buscar feina i en aquest sentit s'hi adreça amb el seu idioma ja que la majoria no saben ni català ni castellà. Això fa que normalment ignorin tots els passos a seguir i requereixin d'una ''interpretació'' per conèixer la seva situació.