L'obra d'Espriu s'estudia a la UB per avaluar la vigència de la seva tasca avui dia

L'obra de Salvador Espriu, considerat durant molt de temps el poeta nacional de Catalunya, s'estudia aquests dies en un congrés universitari que s'ha fet a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i a Arenys de Mar, la Sinera de l'escriptor. El seu paper dins la literatura catalana ha estat tan lloat com ignorat segons les èpoques. Ara, un congrés vol reivindicar la figura del poeta Salvador Espriu, especialment com a home de teatre. Segons els experts, l'autor de "Ronda de mort a Sinera" és un referent que cal recuperar dalt de l'escenari.
L'obra d'Espriu s'estudia a la UB per avaluar la vigència de la seva tasca avui dia
UB i Arenys de Mar

L'obra d'Espriu s'estudia a la UB per avaluar la vigència de la seva tasca avui dia

L'obra de Salvador Espriu, considerat durant molt de temps el poeta nacional de Catalunya, s'estudia aquests dies en un congrés universitari que s'ha fet a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i a Arenys de Mar, la Sinera de l'escriptor. El seu paper dins la literatura catalana ha estat tan lloat com ignorat segons les èpoques. Ara, un congrés vol reivindicar la figura del poeta Salvador Espriu, especialment com a home de teatre. Segons els experts, l'autor de "Ronda de mort a Sinera" és un referent que cal recuperar dalt de l'escenari.
L'objectiu és avaluar la vigència de la seva obra, creada i difosa majoritàriament durant la dictadura, en un context diferent del d'ara. Per a alguns ponents, el seu paper va ser clau per al teatre català, i el que no s'entén és com és que s'ha representat tan poc. Nascut el 1913 a Sta. Coloma de Farners i mort a Barcelona el 1985, Espriu va conrear la poesia, la prosa i el teatre. Multiplicada la seva audiència per les versions que Raimon va fer dels seus poemes, la seva figura es va associar a la resistència antifranquista, fet que va arrossegar com una càrrega. D'entre el seu teatre destaca "Primera història dEsther", "Antígona" i "Ronda de mort a Sinera"; en prosa, "Laia" i "Ariadna al laberint grotesc", i, en poesia, "Les hores" i "La pell de brau".