"Lo nou diccionari lleidatà-català" recull la forma de parlar de Lleida
"Lo nou diccionari lleidatà-català" recull més de 3.000 paraules i expressions pròpies de la forma de parlar el català a Lleida. Durant dotze anys, els tres autors del diccionari, Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, s'han dedicat a recollir tota mena de paraules i expressions que només es poden sentir a les terres de Lleida. Han recollit la manera de parlar de molts pobles i allí on no han arribat han comptat amb l'ajuda de persones que han actuat com a corresponsals. La zona on més característica és la forma de parlar lleidatà és el Baix Segrià.
La zona de la comarca de les Garrigues des d'Almatret fins a Sarroca és, segons els autors, on millor es conserven els trets diferencials en la forma de parlar el català. Ferran Montardit afirma que algunes de les principals diferències respecte al català estàndard són que les paraules començades en "e" es pronuncien amb "a" o "i", com per exemple "anciam" o "istiu" (estiu); que el lleidatà fa desaparèixer la "i" intervocàlica, com per exemple "noa" en lloc de "noia"; la "e" final neutra del català estàndard es fa oberta com per exemple "cante" (canta); a les conjugacions verbals desapareix la "v" al pretèrit imperfet d'indicatiu (en lloc de "cantava", "cantaa"), i que en subjuntiu o imperatiu el final canvia de "is" a "os", per exemple, "no facis" es diu "no faigos". El lleidatà també té molt vocabulari relacionat amb la pagesia, perquè fins ara ha estat la principal activitat econòmica del territori, i influencia del castellà per la proximitat amb la Franja.
El diccionari recull expressions que amb el temps s'han anat perdent i que en molts casos només diuen persones grans, com ara l'expressió "ser de la mangala alta", que vol dir que l'avi és qui dirigeix la casa, o paraules i expressions que s'han anat afegint, com els neologismes "ketchup" o "gisband" (orquestra); els nous termes són paraules d'origen anglès o científiques que a causa la dificultat de ser pronunciades s'acaben convertint en noves formes, com "catxup".
El diccionari constata la diversitat de formes que té el català com a llengua, i que a les terres de Lleida deixa expressions tan curioses com ara "sisquere", "mosenguard", "vae" o fa un bo que "namore". Els autors no donen per tancat el diccionari, i com que la llengua és canviant ja tenen noves paraules des que es va editar el diccionari, que ha sortit a la venda aquest mes. A part, també disposen d'una web on la gent pot aportar paraules i expressions pròpies del lleidatà.
El diccionari recull expressions que amb el temps s'han anat perdent i que en molts casos només diuen persones grans, com ara l'expressió "ser de la mangala alta", que vol dir que l'avi és qui dirigeix la casa, o paraules i expressions que s'han anat afegint, com els neologismes "ketchup" o "gisband" (orquestra); els nous termes són paraules d'origen anglès o científiques que a causa la dificultat de ser pronunciades s'acaben convertint en noves formes, com "catxup".
El diccionari constata la diversitat de formes que té el català com a llengua, i que a les terres de Lleida deixa expressions tan curioses com ara "sisquere", "mosenguard", "vae" o fa un bo que "namore". Els autors no donen per tancat el diccionari, i com que la llengua és canviant ja tenen noves paraules des que es va editar el diccionari, que ha sortit a la venda aquest mes. A part, també disposen d'una web on la gent pot aportar paraules i expressions pròpies del lleidatà.
