Llengua "primera" o "vehicular": confusió a la xarxa pel nou model lingüístic a l'escola
Hi ha qui ha interpretat que el castellà passava a ser llengua vehicular en algunes àrees, encara que el text garanteix com a llengua vehicular el català
La revisió del model lingüístic a les escoles, presentat el Departament d'Ensenyament, ha desencadenat la polèmica a les xarxes.
El conflicte arrenca d'un paràgraf on s'explica que, en els entorns on el castellà sigui llengua majoritària, "s'ha d'ensenyar com a llengua primera dels alumnes, ja que la portaran de casa i de l'entorn".
Alguns han interpretat "llengua primera" com a llengua vehicular, i això ha estat el desencadenant de la polèmica:
Soc del Baix Llobregat i això matarà el Català, no cal ser sociòleg per saber-ho, s'han begut l'enteniment i això és per liar-la molt grossa: pic.twitter.com/OgbYmUkzlW
— Bernat Castro 🦄 #EtVolemACasa (@Bernat_Castro) 24 de octubre de 2018
Es carreguen la immersió lingüística amb nocturnitat i traïdoria (heu vist algun debat els darrers dies en algun mitjà català?) https://t.co/Gra3jJTVk9
— Marq Martí (@MarqMarti) 23 de octubre de 2018
A quina part del programa d'ERC del 21D sortia retocar el model d'immersió lingüística com pretén Bargalló? Al de JxCat tampoc surt res. Hi ha consens amb l'escola educativa? Incompleixen gairebé totes les promeses i ara es treuen de la txistera sorpreses per acontentar al PSOE. pic.twitter.com/2zu6ho76ac
— Kasper Juul (@KasperJuul_0) 24 de octubre de 2018
El departament d'Ensenyament fa seva la idea absurda que hi ha alumnes que no dominen prou el castellà, una llengua amb una presència pública gairebé total. La gran quantitat d'alumnes que no parlen una sola paraula de català, en canvi, no té cap importància. Govern efectiu.
— Maria Vila (@mvilaredon) 24 de octubre de 2018
Josep Bargalló nega que la llei d'immersió lingüística s'estigui relaxant. Hi estic d'acord. Entre altres coses perquè, en llocs concrets, és difícil que pugui augmentar el grau de relaxació.
— Jaume Aulet (@Jaumaulet) 24 de octubre de 2018
El mateix vicepresident, Pere Aragonès, ho aclaria a través de Twitter:
"llengua primera" és una manera de dir "llengua materna". No que sigui la llengua vehicular.
— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) 24 de octubre de 2018
El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, també ha defensat el nou model a través de la xarxa:
Si es llegeix tot el document, veurà que diu que a llocs com el Baix Llobregat cal fer més català
— Josep Bargalló Valls (@JosepBargallo) 24 de octubre de 2018
L'altre punt que ha creat confusió és el fet que l'escola pugui reforçar el castellà fent altres matèries en aquesta llengua, en entorns on el castellà no té tanta força social.
Això ja ho fan el 14% de centres, i ho recull, des del 2009, la Llei d'educació de Catalunya, com explica Josep Vallcorba, director general de Secundària i Batxillerat:
"No és el mateix un centre d'un petit poble de l'Urgell que un centre d'una ciutat de l'àrea metropolitana. En funció del context les escoles s'adapten. Busquen estratègies, busquen maneres perquè tots els alumnes tinguin, al final, les mateixes competències."
La polèmica, però, no ha entrat avui al Parlament. L'únic grup que s'hi ha pronunciat ha estat el PSC. Esther Niubó ha donat suport al document.
"Ens sembla que manté el català com a llengua vehicular, que és evidentment una cosa compartida històricament però també trenca alguns tabús que darrerament havíem tingut."
Sindicats, famílies i docents
Mentre que docents i famílies veurien amb bons ulls que se segueixi apostant per reforçar l'alta competència tant en català com en castellà -un dels punts clau del model-, hi ha matisos en el reforç del nivell d'anglès que apunta el document, perquè alerten que aquest objectiu requereix una forta inversió.
Sobre les competències plurilingüístiques, Ramon Font, del sindicat USTEC, critica el document perquè no ha estat consensuat.
"Compte perquè el català no és una llengua normal. El català és una llengua minoritzada i analitzarem el document amb detall perquè una altra cosa que veiem com un problema és que això no s'ha consensuat. S'ha presentat en societat però abans no s'ha parlat amb nosaltres, que som el sindicat majoritari; no ens han dit res."
El document situa el nivell desitjable d'una primera llengua estrangera d'aquesta manera: un nivell de competència bàsica, B1, en finalitzar l'ESO, que en acabar la postobligatòria hauria de ser d'un B2.
Les dades situen en només un 21% els docents que estan acreditats per impartir matèries en anglès. Manel Pulido, portaveu de l'àrea d'Ensenyament de Comissions Obreres, creu que caldrà més recursos per posar-se al dia.
"De professorat amb ganes d'aprendre anglès n'hi ha de sobres, perquè n'hi ha molts que s'ho estan pagant de la seva butxaca. Per tant, si aquest és l'objectiu com a societat, que el nostre professorat domini l'anglès, doncs s'hauran d'invertir recursos per capacitar el professorat actual."
El model presentat per Ensenyament posa també l'accent en el reforç de la inclusió dels alumnes estrangers, i això passaria per reforçar les aules d'acollida, per una banda i, en el terreny lingüístic, treballar a classe les diverses llengües pròpies dels alumnes nouvinguts, com el xinès, el romanès o l'àrab.
Les veus més crítiques, com la de la Federació d'Associacions de Mares i Pares, recorden que falten recursos, i que en l'àmbit de la multiculturalitat encara esperen mesures concretes que han de sortir del decret d'escola inclusiva aprovat fa un any.
