Lleida manté un creixement econòmic del 2,3% però es situa per sota de la mitjana catalana

Lleida manté un creixement econòmic del 2,3% però es situa per sota de la mitjana catalana

Lleida manté un creixement econòmic del 2,3% però es situa per sota de la mitjana catalana

Pla mig del catedràtic d'Economia de la UAB, Josep Oliver, durant la presentació de l'Anuari Econòmic Comarcal a Lleida, el 13 de desembre de 2016. (Horitzontal)

Pla mig del catedràtic d'Economia de la UAB, Josep Oliver, durant la presentació de l'Anuari Econòmic Comarcal a Lleida, el 13 de desembre de 2016. (Horitzontal)

ACN Lleida.-Les terres de Lleida mantenen per segon any consecutiu un creixement econòmic del 2,3% però se situen per sota de la mitjana catalana segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA i CX. El catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, ha apuntat que la sortida definitiva de la crisi es produirà al 2018 i que ara s'està focalitzant a ''l'eix de la costa'' catalana, de manera que al ''rerepaís'', sobretot a les terres de Ponent, encara costarà que es pugui percebre amb més contundència aquesta recuperació. La Cerdanya, amb un 4%, la Val d'Aran, amb un 4,8%, i el Pla d'Urgell amb un 3,4% són les comarques de Lleida que creixen en línia amb la mitjana catalana, del 3,4%, o per sobre. Per contra, el sector primari és el quin registra una major davallada amb un -2,3%.

L'estudi destaca com l'exercici del 2015 va contemplar a Catalunya una forta accentuació del creixement del PIB, des del 2% el 2014 al 3,4% del 2015. Aquesta notable acceleració reflecteix l'impuls de la demanda interna: la positiva dinàmica de la inversió en construcció i el consum públic es van afegir a la inversió en béns d'equip i al consum privat. I es que segons Oliver, aquests són els principals ''motors'' de la recuperació econòmica que experimenta el país davant l'encara just repunt de la construcció i l'estancament del sector públic. Segons Oliver, a Lleida, el creixement del sector privat té lloc principalment en l'hostaleria, el comerç i el transport, vinculats tots ells amb la ''bonança turística'' exterior i interior. Així mateix, cal sumar-hi la ''gran capacitat competitiva a nivell internacional'' que ha fet saltar ''l'escala de les exportacions'' amb un paper rellevant del sector alimentari. El contingut creixement de Ponent durant el 2015 es deu principalment per la davallada del sector primari en un -2,3% contrastada pel moderat augment dels serveis en un 2,6% i millors resultats a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran amb un 2,6% i el fort augment dels serveis privats en un 5,3% i l'efecte de la davallada energètica, en un -0,4%. Segons Oliver, les dades registrades durant aquest 2016 apunten a què el creixement també se situarà per sota de la mitjana catalana, al voltant del 2,8%.La Cerdanya, amb un 5,5%, les Garrigues, amb un 5,3%, i el Pla d'Urgell, amb un 5,4% tenen un destacat creixement industrial, molt per sobre de la mitjana catalana, del 2,7% i només superades pel Moianès, Osona i la Ribera d'Ebre. Per contra, l'Alta Ribagorça és la comarca de Lleida i Catalunya que menys creix en termes generals amb un -0,1%.A grans trets, Oliver ha destacat la dinàmica de recuperació que s'està experimentant des de mitjan de l'any 2013 i ha assegurat que aquell any mai s'hauria imaginat que al 2016 la situació seria tant ''factible'' com ho és ara. Així, ha remarcat en termes d'ocupació s'ha recuperat el 10% del 18% que s'havia arribat a perdre en els anys més durs de la crisi. Tot plegat, fa que el catedràtic situï al 2018 la sortida definitiva de la crisi però no fins al 2021 o 2022 el final de la crisi a nivell ocupacional.