Un instant de la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2016 a la Cambra de Comerç de Lleida. Imatge del 29 de juny del 2017. (Horitzontal)
Un instant de la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2016 a la Cambra de Comerç de Lleida. Imatge del 29 de juny del 2017. (Horitzontal)

Lleida és la demarcació que abans ha recuperat els nivells d'activitat econòmica pre-crisi ja que havien caigut menys

ACN Lleida.-Lleida és la demarcació catalana que abans ha recuperat els nivells d'activitat econòmica que tenia abans de la crisi però això respon al fet que és on havien retrocedit menys per la important dependència del sector agroalimentari, més estable que la indústria o els serveis. Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2016, en termes absoluts el Valor Afegit Brut (VAB) registrat per les comarques lleidatanes durant el 2016 va superar en un 3,3% els nivells registrats el 2007, mentre la mitjana del conjunt de Catalunya es va igualar als nivells pre-crisi. Tot i això, durant l'any 2016 l'economia lleidatana va presentar uns nivells de creixement inferiors respecte a la resta de demarcacions en relació amb el 2015. En concret, a Lleida el VAB va seguir amb una tendència ascendent que va iniciar el 2013, fins a registrar un creixement nominal del 3%, la xifra més positiva des de l'inici de la crisi (a Catalunya el creixement va ser del 3,5%). La indústria va liderar aquest creixement a la demarcació durant el darrer exercici, seguida a més distància pels serveis. Cal destacar també l'increment del 4,3% en les exportacions.

La Memòria Econòmica de Catalunya 2016 del Consell general de cambres catalanes posa de relleu que les comarques lleidatanes van registrar durant l'any passat un creixement del VAB del 3%, la xifra més positiva des de l'inici de la crisi i que supera les expectatives inicials, tot i que van créixer menys que el conjunt de Catalunya, que ho va fer un 3,5%. En aquest sentit, cal tenir en compte que Lleida va ser la demarcació on els nivells d'activitat econòmica van retrocedir menys durant el període de recessió motivat per la gran dependència de l'agroalimentació en l'economia lleidatana, un sector menys cíclic que la indústria o els serveis, segons ha indicat la directora de la Memòria, Carme Poveda. Els resultats de l'Enquesta del Clima Empresarial que realitzen les cambres catalanes amb la col·laboració de l'Idescat mostren que la marxa dels negocis a Lleida durant el 2016 ha estat positiva en tots els sectors econòmics exceptuant en la construcció, però els sectors amb uns majors creixements han estat la indústria i els altres serveis (sense incloure el comerç, on s'ha registrat un lleuger creixement). L'agroalimentari ha continuat estable. Tot i la recuperació econòmica, el nombre d'empreses amb assalariats es va tornar a reduir el 2016 en 224 empreses, fins a les 15.287 (un 6% del total de Catalunya). Mínims històrics en la construcció residencialA Lleida la construcció residencial es va situar el 2016 en mínims històrics i encara no ha iniciat la seva recuperació, a diferència de la resta de demarcacions catalanes (sobretot Barcelona i Girona). El nombre d'habitatges iniciats el 2016 només representa un 2% dels construïts durant el 2006 (13.864). Balanç positiu del turisme a les comarques lleidatanesEl balanç del sector turístic a la demarcació de Lleida durant l'any passat va ser força positiu, sobretot en la marca Pirineus, que va rebre un 12,5% més de turistes que el 2015; a les Terres de Lleida van créixer un 7,8%, mentre a la Val d'Aran van disminuir lleugerament. Destaquen les bones dades assolides pel turisme rural al conjunt de la demarcació, amb un increment del 31,7% de turistes.Nou rècord en exportacions de les empreses lleidatanesL'evolució de les exportacions lleidatanes també va ser la més favorable de les demarcacions lleidatanes, amb un increment del 4,3% en relació amb el 2015, mentre les importacions a Lleida van disminuir un 2,6%. Aquest fet va deixar el 2016 un saldo positiu a la demarcació, ja que va exportar per valor de prop de 2.000 milions d'euros i va importar per valor de 885 milions. El 2016, l'economia lleidatana va assolir el màxim volum d'exportacions gràcies a l'aposta per la internacionalització del sector agroalimentari i que s'ha intensificat notablement en els darrers anys. Destaca el creixement de les exportacions d'olis, que van augmentar un 16,8%, de la carn (9,8%), mentre en fruita i llegums l'augment va ser del 0,6% en relació amb el 2015.L'ocupació registra un creixement del 2,7% en el nombre d'afiliats La bona marxa de l'economia lleidatana es va traduir el 2016 en un creixement del 2,7% en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social, similar al creixement del 2015 però per sota de la mitjana catalana, que l'any passat va ser del 3,9%. En concret, el nombre d'afiliats va créixer a Lleida en 4.399 persones en comparació al 2015. La majoria es van donar al sector serveis, que va registrar un creixement del 66% (3.200 nous afiliats), i un 30% a la indústria (1.301). Així mateix també van caure per tercer any consecutiu les persones aturades a la demarcació i ho van fer un 11,4%, el major descens registrat des de l'inici de la crisi. Els afiliats a la Seguretat Social van créixer en totes les comarques lleidatanes, exceptuant al territori de la Val d'Aran on van caure un 1,3%. La Cerdanya és la comarca lleidatana que va experimentar un creixement més elevat en termes relatius, del 12%, seguida per la Segarra (4,8%) i el Pla d'Urgell (4%), estirades pel sector industrial. La caiguda del nombre d'aturats va ser generalitzada al conjunt de la demarcació, a excepció de l'Alta Ribagorça i va oscil·lar entre el -4,7% del Pallars Jussà i el 19,6% de la Segarra. El descens més important de la taxa d'atur es va donar a l'Urgell 12,1%. Previsions de creixement per aquest any similars al 2016 La directora de la Memòria, Carme Poveda, s'ha mostrat convençuda que les previsions de creixement per al 2017 seran similars en evolució de l'ocupació i del VAB a les del 2016, tant al conjunt de Catalunya com a la demarcació de Lleida. Poveda, però, confia en què es comenci a notar un inici en la millora del sector de la construcció aquest any en relació amb els darrers exercicis.L'empresa lleidatana OPP Group exporta al món un nou model de producció porcina 4.0Durant la presentació dels resultats de la Memòria Econòmica de Catalunya 2016 que s'ha dut a terme aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Lleida, l'empresa OPP Group ha exposat el seu model de producció porcina 4.0 que està exportant en diferents països com ara Brasil o Polònia, entre altres. La cria del porcí mitjançant els sistemes tecnològics més avançats, que posa en pràctica l'assessoria que ofereix la companyia -ubicada al Parc Científic de Lleida- amb les seves granges Pplus, per atendre les noves demandes del consumidor europeu (sobretot en matèria de benestar i salut animal) i pretén, a la vegada, mitigar el desequilibri alimentari i oferir a la població dels països en vies de desenvolupament l'oportunitat de proveir-se.Un dels socis de OPP Group, Joan Sanmartí, ha explicat que les granges Pplus representen un nou model d'explotacions porcines que ofereixen un gran control de l'eficiència de producció, maximitzen el benestar animal i permeten aplicar el principi de solidaritat als països que inicien un canvi d'hàbits en l'alimentació. OPP Group està posant en pràctica aquest tipus de producció en desenes d'explotacions d'Europa i de Sud-Amèrica. Aquestes granges s'han creat a imatge de la lleidatana Albesa Ramadera -propietat del grup-, pionera a nivell mundial i que ja ha rebut diferents premis i reconeixements pel seu model productiu 4.0. El model de granja Pplus combina la producció, tecnologia avançada en l'anàlisi de dades (big data), i controls de qualitat i eficiència a partir de la informació i les dades obtingudes amb els xips que porten els animals. Tot això, sumat al compliment de la normativa de benestar animal i a una oferta de formació continuada per donar a conèixer aquest nou model a ramaders i empreses d'arreu del món.

Anar al contingut