Llarena planteja a Alemanya l'entrega de Puigdemont per sedició i no per rebel·lió

El jutge obre una causa a part per als acusats que són fora de l'estat espanyol per poder fer abans un judici per rebel·lió als empresonats
Llarena planteja a Alemanya l'entrega de Puigdemont per sedició i no per rebel·lió

Llarena planteja a Alemanya l'entrega de Puigdemont per sedició i no per rebel·lió

El jutge obre una causa a part per als acusats que són fora de l'estat espanyol per poder fer abans un judici per rebel·lió als empresonats
Actualitzat
Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha plantejat a la justícia alemanya que l'extradició de Carles Puigdemont es pugui fer pel delicte de sedició com a alternativa al de rebel·lió. En un escrit adreçat al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, el magistrat dona aquesta possibilitat si la justícia alemanya no veu els requisits per a la rebel·lió.

De fet, en la confirmació del processament que va dictar aquesta setmana contra 23 encausats, Llarena ja va afirmar que segueix pensant que el delicte que se'ls ha d'atribuir és el de rebel·lió, però que això no treu que l'acusació final pugui ser per conspiració per a la rebel·lió o sedició.

En l'escrit adreçat als magistrats alemanys, Llarena explicita que la sedició "no necessita violència":

"Alternativament els fets podrien ser qualificats com un delicte de sedició de l'article 544 del codi penal. Aquest delicte exigeix un aixecament públic i tumultuari, per impedir per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, l'exercici legítim de l'autoritat o el compliment d'acords o resolucions administratives."

"És un delicte que per si mateix no necessita violència i el bé jurídic protegit és l'ordre públic. La pena prevista per a aquest tipus penal està entre 10 i 15 anys de presó, a més de la pena corresponent al delicte de malversació de cabals públics."

Causa diferent per als acusats a l'estranger

El Tribunal Suprem vol que el judici per rebel·lió es pugui fer com més aviat millor, i per això ha decidit deixar en una causa a part els acusats que són fora de l'estat espanyol.

D'acord amb la petició de la fiscalia, el jutge Pablo Llarena obre una causa diferent per a Carles Puigdemont, Lluís Puig, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, que serien jutjats a banda.

Fonts jurídiques defensen que la incoació en peces separades és un "procediment habitual" perquè estan "en rebel·lia" i no poden continuar formant part de la peça principal.

"És habitual quan un investigat no està a disposició del tribunal i n'hi ha d'altres per a qui sí que continua la causa."

"Una concepció més àmplia" de violència

Malgrat oferir la possibilitat de canviar el delicte a sedició, en l'escrit el jutge Llarena suggereix que la justícia alemanya podria contemplar com a violència accions que a Espanya no són considerades així, i fa una llista d'accions prèvies i posteriors al referèndum que s'hi podrien incloure:

"A Espanya considerem 'violència' la força física projectada materialment sobre les persones. Una concepció més àmplia, que inclogui la coacció en la violència (com sembla que passa a Alemanya), permetria aportar-los més de 300 incidents de mobilitzacions públiques que es van desenvolupar aquells dies, i que no es detallen en la interlocutòria de processament, degut a la nostra concepció jurídica."

"En els últims dies de setembre i primers dies d'octubre del 2017, va haver-hi escarnis a la policia estatal, es van assetjar els edificis institucionals de l'Estat a Catalunya, es va amenaçar empresaris que tenien contractes d'allotjament o de subministrament amb la policia estatal i es van tallar carreteres i carrers amb centenars de tractors i amb barricades de foc. Es va arribar fins i tot a tallar simultàniament les principals vies d'accés rodat o ferroviari a tot Catalunya."

 

Un primer judici, a la tardor

Està previst que el primer judici per als polítics que són a la presó i per a la resta de processats es pugui fer a la tardor.

Fins ara, el magistrat del Suprem s'havia resistit a acceptar aquest escenari i, de fet, al desembre va decidir retirar les euroordres contra Puigdemont i la resta de consellers destituïts a l'estranger per evitar que fossin entregats a la justícia espanyola per menys delictes, o delictes menys greus, que la resta d'investigats al Suprem.

En el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí, estan processats per rebel·lió i malversació. Rovira, només per rebel·lió; Serret i Puig, per malversació i desobediència, i Gabriel, per desobediència. Sobre l'exdiputada de la CUP no pesa cap ordre europea de detenció, ja que el delicte de desobediència no comporta penes de presó, però sí que hi ha una ordre d'àmbit estatal.

TEMES:
Rebel·lió Govern empresonat Procés català Judicial Sedició