Llamps al volcà Calbuco

Alberto AlcántaraActualitzat

L'erupció del volcà Calbuco està deixant imatges que impressionen, i no només per l'altura de la columna de cendra: també per les descàrregues elèctriques que es generen al pirocúmul format pel volcà. L'activitat elèctrica associada a les erupcions volcàniques pot ser tan gran com la que es produeix a les grans tempestes formades a l'Oest Mitjà dels Estats Units, en aquelles supercèl·lules que generen també els tornados.

Les grans erupcions, com aquesta del Calbuco, són les més favorables per detectar l'activitat elèctrica. En erupcions més petites, els llamps són més difícils de veure, camuflats pels densos núvols de cendra.

L'origen dels llamps volcànics no s'ha acabat de determinar del tot. El primer intent de fer una observació científica del fenomen es va fer durant l'erupció del volcà submarí que va genera l'lla de Surtsey, a Islàndia, el 1963. Les mesures i observacions van fer pensar que els llamps es generaven per l'expulsió a l'atmosfera de partícules carregades positivament.

Un altre estudi fet el 2006 a Mount Agustine, Alaska, va permetre detectar un tipus de llamp volcànic desconegut que anava des de la boca del cràter fins a l'interior del núvol de cendra. Aquest nou tipus de llamp feia dubtar si les partícules ja sortien carregades del volcà o es generaven després de l'erupció.

Un petit grapat d'estudis posteriors fan pensar que hi ha almenys dos tipus de raigs volcànics: els que es produeixen a la boca del volcà i els que descarreguen a les altures dels plomalls.

L'origen de les càrregues és objecte de debat: una hipòtesi suggereix que el magma, la roca i la cendra volcànica emesos durant una erupció ja estan carregats per algun procés anterior, desconegut, i això genera espurnes a prop de l'obertura del volcà. Una altra teoria sosté que l'aire molt calent, en xocar amb les partícules més fredes a l'atmosfera, genera llampecs ramificats per sobre del pic del volcà.

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut