Liz Castro i la resta de membre del grup Junts, els candidats més votats per al secretariat de l'ANC
Els resultats són pràcticament definitius, però no es donaran per tancats fins el 12 de maig
L'Assemblea Nacional Catalana per triar els 75 membres del nou secretariat nacional, situa la candidatura continuista Junts al capdavant amb el major nombre de vots.
En formen part Liz Castro que és la més votada, seguida de l'actual dirigent Rosa Alertorn, coordinadora de la campanya "Signa un vot per la independència", d'Agustí Alcoberro i de l'adjunt al síndic de greuges, Jordi Sànchez.
En una piulada a la xarxa social Twitter, Castro agraeix els resultats, es confessa afalagada, i promet que no decebrà als que l'han votat.
A punt de cantar Ulisses a Cabrianes a les 18h. Molt afalagada pels resultats anunciats ara fa poc. Gràcies. I won't let you down.
¿ Liz Castro (@lizcastro) May 10, 2015
Els resultats de la votació d'aquest dissabte són encara provisionals, però pràcticament definitius. El 12 de maig és donarà la xifra oficial, que es preveu que no variï.
Dissabte, el relleu de Forcadell
Dels 75 membres, 25 nacionals i 50 territorials, en sortirà el relleu de la direcció actual. El procés es tancarà dissabte vinent, quan el secretariat triarà d'entre els seus membres els nous càrrecs de l'entitat, entre els quals la persona que substituirà Carme Forcadell com a presidenta.
Sembla que no hi haurà sorpreses i el procés de renovació dels òrgans directius de l'Assemblea Nacional Catalana seguirà el full de ruta fixat per la direcció sortint, amb l'objectiu d'evitar tensions i fractures.
A les eleccions, s'hi han presentat 139 candidatures. Hi han participat 7.625 socis dels 34.500 que hi podien votar, un 22% del total.
Renovació de les cares més visibles
Dels 75 integrants del secretariat només uns 20 acabaven el seu tercer mandat i, per tant, no podien repetir. Però entre ells hi ha les cares més visibles de l'entitat. A més de Forcadell, pleguen el vicepresident, Jaume Marfany, els responsables de comunicació i d'actes, Ferran Civit i Ignasi Termes, o el de relacions polítiques, Pere Pugès.