L'Iraq ajorna per falta de consens la formació del nou govern enmig d'una nova jornada sagnant
Un automòbil carregat amb explosius ha esclatat aquest diumenge a prop d'una mesquita xiïta, al sud de Bagdad. L'explosió ha causat la mort de deu persones com a mínim i n'ha ferit 23 més, segons ha informat la policia iraquiana. Aquests incidents no afavoreixen gens l'estabilitat política al país del golf Pèrsic. La recerca de l'estabilitat es veu també frenada amb l'anunci del portaveu del Parlament que la sessió de dilluns que havia de tractar sobre la formació del nou govern s'ha ajornat uns quants dies per la falta d'acord entorn de les figures clau del nou executiu.
L'atemptat ha succeït al mercat de Mahmudiya, uns 30 quilòmetres al sud de la capital iraquiana. Al contrari del que és habitual, el lloc elegit per a l'explosió és un barri en què conviuen xiïtes i sunnites, sense que cap ètnia predomini clarament sobre l'altra. La xifra de víctimes, de moment deu, podria augmentar ja que el lloc estava ple de gent.
No ha estat l'únic atemptat del dia a l'Iraq. Al matí, una bomba oculta en una bossa de la compra ha explotat en un minibús i ha matat tres passatgers a Bagdad i n'ha ferit sis més.
S'ajorna la sessió parlamentària
A la inestabilitat provocada pels constants atemptats s'hi suma el desacord dels partits polítics a l'hora de crear unes bases comunes per al futur polític del país. La sessió parlamentària sobre la formació del nou govern s'ha posposat "diversos dies" a causa de la manca d'acord sobre la figura que liderarà el proper govern, un govern que fa gairebé quatre mesos que hauria d'estar exercint. Els parlamentaris sunnites i kurds s'oposen a l'elecció d'Ibrahim al-Jaafari com a pròxim líder de l'executiu.
La sagnia diària de l'Iraq no para de crear dissidències als Estats Units. Als sis generals retirats que van demanar la dimissió del secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, com a principal culpable de la situació s'hi ha sumat Wesley Clark, antic comandant de les tropes de l'OTAN a Europa i aspirant demòcrata a la presidència.
La Casa Blanca ja ha reaccionat i ha sortit, amb el president Bush al capdavant, en defensa de Rumsfeld. El Pentàgon ha enviat un document a líders d'opinió i comentaristes en què destaca que, entre els més de 8.000 generals i almiralls retirats, només set discrepen del secretari de Defensa.
