L'Iran passa desganat per les urnes i es preveu que caldrà una segona volta

La societat iraniana avança per un camí diferent del marcat pels polítics. El debat sobre la reforma ja no il·lusiona una majoria de la població -tres quartes parts- que té menys de trenta anys. I aquesta desil·lusió es nota en la participació, de les més baixes en la història de la república islàmica. En les eleccions d'avui la participació ha estat tan baixa que fins i tot s'ha allargat l'horari dels col·legis electorals per mirar de captar el vot dels ciutadans. Així, a partir de les 20.30, han tancat els col·legis electorals, després d'estar més de 14 hores oberts. Tot i que encara no se sap el resultat d'unes eleccions que es preveien ajustades, el primer ministre iranià ja ha anunciat una segona volta. Aquest fet confirmaria que cap dels candidats ha pogut reunir el 50% dels vots. De moment, les travesses van a favor del candidat Rasfanjani, un expresident conservador que promet realisme a una societat amb ganes de canvi. I és que fins a dos terços de la població ja no reivindiquen els canvis, sinó que han decidit, per si mateixos, prendre el carrer i canviar els hàbits socials. És el fracàs personal d'un home de costums i conducta refinats, que ara s'acomiada. El president Khatami i les seves reformes són ja part d'una maniobra frustrada a dues bandes: el poder omnipotent dels clergues, la majoria immobilistes, i un Occident, especialment la Casa Blanca de George Bush, que va tallar l'oxigen a Khatami, cosa que va afavorir els sectors més antioccidentals del règim. El realisme, però, sembla que serà la vocació de la nova etapa. El candidat favorit, Rafsandjani, opta pel pragmatisme. És l'única, potser exigua, esperança dels que encara aspiren al canvi. La seva campanya electoral ha estat bilingüe, en persa i anglès. Un gest inèdit, simbòlic, d'un home que obertament defensa aproximar-se a Washington. Per això, els seus dos rivals directes tenen poca cosa més a fer que limitar-se a poder participar.