L'Institut Català de Paleontologia presenta en societat la 'Laia', una escultura de l'hominoïdeu Pilobates cataloniae

L'Institut Català de Paleontologia presenta en societat la 'Laia', una escultura de l'hominoïdeu Pilobates cataloniae

L'Institut Català de Paleontologia presenta en societat la 'Laia', una escultura de l'hominoïdeu Pilobates cataloniae

Pla general de l'escultura 'Laia', una obra de l'artista i biòleg Ramon López. Imatge publicada el 16 de novembre de 2016 (Horitzontal).

Pla general de l'escultura 'Laia', una obra de l'artista i biòleg Ramon López. Imatge publicada el 16 de novembre de 2016 (Horitzontal).

ACN Sabadell.-El Museu de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont de Sabadell exposa des d'aquest dimecres la nova escultura de l'hominoïdeu Pilobates cataloniae, popularment conegut com a 'Laia'. Es tracta d'una reproducció de l'aspecte en vida de l'espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae que els investigadors de l'ICP van descriure a finals de 2015 a partir d'unes restes excavades a l'abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia). L'escultura de la 'Laia' està elaborada amb silicona, amb ulls de vidre i pèls punxats, la qual cosa li proporciona un acabat hiperrealista. L'aspecte i la postura s'han consensuat amb l'equip d'investigadors de l'ICP per tal que la reconstrucció tingui el màxim rigor científic. L'escultura se sosté sobre una figuera amb figues, en al·lusió a una probable font d'aliment de l'hominoïdeu. L'escultura és obra del biòleg i artista Ramon López amb el suport de l'Obra Social 'la Caixa', entitat que l'ha cedit al museu.

Els primers esbossos de l'obra es van elaborar amb cartró ploma mantenint les proporcions de les restes excavades. Es va fer una rèplica del crani amb resina i posteriorment es van modelar els teixits tous amb plastilina. Un cop la peça va estar acabada, es va fer un motlle de silicona a partir del qual es va produir la rèplica, també de silicona. Posteriorment es va pintar, s'hi van col·locar els ulls i el pèl, sintètic en la major part del cos, i natural, bàsicament pèl de crinera de cavall i de pota de bou mesquer, en alguns punts molt concrets. Tot el procés ha durant aproximadament un mes i mig.La presentació de l'escultura s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica 'Quèquicom' dedicat a la 'Laia'. El capítol 'Laia, una branca en l'evolució humana' es va emetre dilluns al Canal 33. L'acte de benvinguda ha comptat amb la presència de Salvador Moyà, director de l'ICP, David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'ICP i investigador que va encapçalar la descripció de la nova espècie, Ramon López, biòleg i escultor, Jaume Vilalta, director de 'Quèquicom' i Montserrat Chacón, regidora de Cultura de l'Ajutnament de Sabadell. Per cloure, David M. Alba ha impartit la conferència 'Laia, el petit primat que ens parla dels nostres orígens'.Aquesta escultura acompanya les reproduccions d'altres troballes emblemàtiques fetes al Vallès i el Penedès com en Pau (Pierolapithecus catalanicus) o en Jordi (Hipanopithecus laietanus).L'acte també ha servit per presentar la remodelació de l'exposició de la planta baixa del Museu de l'ICP que, a partir d'ara, posa a l'abast del públic fòssils originals i rèpliques de la col·lecció de l'Institut, entre les quals destaca el motlle de la pell d'un sauròpode, un dels últims dinosaures que van existir al nostre planeta, una troballa única publicada el mes passat.Pliobates cataloniae, un nou primat a l'arrel de l'arbre dels hominoïdeus actualsInvestigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont van descriure el nou gènere i espècie d'hominoïdeu extint, Pliobates cataloniae, a partir d'un esquelet parcial compost per 70 restes fòssils trobades l'any 2011 en un dels jaciments de la sèrie estratigràfica de l'Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia). En destacaven bona part del crani i la dentició, i una part del braç esquerre que incloïa diversos elements de les articulacions del colze i el canell. Les restes corresponen a un simi antropomorf de mida similar a la dels gibons actuals més petits, que pesen entre quatre i cinc quilos, i que va viure fa 11,6 milions d'anys.Pliobates mostra, per primera vegada en un primat fòssil d'aquesta mida, tot un conjunt de trets característics dels hominoïdeus actuals presumiblement heretats a partir del seu darrer ancestre comú, el qual probablement va viure a l'Àfrica uns quants milions d'anys abans que Pliobates. Les restes corresponen a una femella adulta que s'alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. En termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.