L'imam de Ripoll i la radicalització dels joves

Com va poder l'imam de Ripoll adoctrinar i radicalitzar els joves autors dels atemptats d'una manera tan ràpida i clandestina? És la gran pregunta que es fa tothom.

Segons ha pogut saber TV3, cap dels sermons dels divendres a la mesquita va aixecar mai cap sospita i, per tant, el govern ha arribat a la conclusió que l'imam portava una doble vida.

Hauria actuat com un guru d'una secta, amb l'únic objectiu de captar els joves per fer-los servir d'arma per al terror. I per això va aplicar tècniques dels manuals de reclutament jihadista, en què un dels punts clau és aïllar-los de família i amics.

Margarita Barranco, psicòloga experta en manipulació psicològica, explica que els mecanismes de captació d'un grup sectari i el dels jihadistes són molt semblants. Ja fa anys que es fan estudis i llibres en aquesta línia, en què es considera grups sectaris els terroristes que van atemptar tant l'11 de setembre als Estats Units com l'11M a Madrid.

En aquest cas té clar que l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, feia el paper de captador i manipulador. Ell els hauria anat aïllant emocionalment del seu entorn, fent-los sentir com els escollits. I és per aquest motiu que ningú a Ripoll sospitava res. I tot aquest procés l'hauria fet en pocs mesos.

"La manipulació es pot fer en molt poc temps, i, si es fa molt ben feta, es pot fer en un cap de setmana. A la gent l'estranya que en uns mesos aquests nois poguessin canviar la seva forma de pensar i de fer, però, amb eines de manipulació psicològica i de control d'informació, l'imam els va aconseguir aïllar emocionalment del seu entorn. I si hi havia una ordre d'ell explícita perquè no expliquessin res a ningú i perquè ningú a l'exterior ho sabés, ningú podia notar la radicalització que estaven experimentant."

El jove Younes Abouyaaqoub, que conduïa la furgoneta per la Rambla per fer el màxim de mal possible, era bon estudiant, tenia una bona feina i tenia molts amics. I ningú a Ripoll, ni família, ni amics, ni professors ni mediadores, havia sospitat que ni ell ni la resta d'integrants de la cèl·lula s'haguessin radicalitzat. Però, segons Margarita Barranco, no hi ha cap perfil de víctima de grup sectari.

"La gent es pensa que són persones amb pocs estudis i amb un entorn deteriorat, però no hi té res a veure. La gent que cau en aquests grups de manipulació és molt variada, i fins i tot ens podem trobar empresaris i gent amb molt bones feines. A més, penseu que l'imam va atreure un grup de nois molt joves, que és un col·lectiu molt manipulable, perquè estan en una edat que busquen respostes i això els fa molt vulnerables."

Aquests grups jihadistes s'acaben impregnant de tota una ideologia pròpia, que agafa algun punt de l'islam, però que, sobretot, es basa en creences pròpies dels líders que no tenen res a veure amb la religió. El líder acaba fent sentir les víctimes com uns escollits, que s'aïllen tant que s'acaben sentint màrtirs d'una bona causa.

"Nosaltres els veiem com a terroristes i assassins, però ells no es veuen així, perquè el que estan fent és salvar la humanitat dels infidels, a qui s'ha de castigar. No ho veuen com una cosa dolenta, sinó bona, perquè han de salvar el món. Tampoc tenen por a l'hora d'atemptar, perquè són els escollits, són especials."

A més, l'entorn d'aquests joves no va tenir temps de percebre res, perquè, segons Margarita Barranco, els canvis de caràcter es comencen a notar al cap d'un any d'haver entrat en aquests grups. A més, en un primer moment, l'aïllament és només emocional, ja que continuen fent una vida aparentment normal amb amics i família. En una segona fase és quan ja trenquen les relacions i només es reuneixen entre ells, però els joves que formaven part del grup que va atemptar a Barcelona i Cambrils encara no havien arribat a aquest punt.

Sorpresa entre la comunitat musulmana

La comunitat musulmana de Ripoll tampoc sabia que el seu imam feia de captador de joves per a la causa jihadista ni tampoc sabien que tenia antecedents per tràfic de drogues.

Els imams són treballadors assalariats i els contracta cada comunitat musulmana seguint criteris propis. Segons Hamal el-Attouoki, el coordinador del Consell Islàmic de Catalunya, ningú no va saber res dels seus antecedents per tràfic de drogues.

"Aquesta va ser una altra sorpresa. Un imam amb drogues? És incoherent!"

A Catalunya, la llei de llibertat religiosa permet que cada comunitat nomeni el bisbe, l'imam o el pastor que consideri oportú. Per tant, no hi ha un control exprés dels líders religiosos. Sí que hi ha un seguiment policial quan es detecten radicalitzacions, però en aquest cas no es va fer perquè els nois no van aixecar cap sospita, com explica Albert Oliva, portaveu dels Mossos d'Esquadra.

"Per tant, ens trobem en una situació nova. I una altra cosa que ens ha sorprès és que les persones són molt joves."

Ara, la majoria de comunitats musulmanes es plantegen incidir més en la formació dels imams i mirar amb lupa qui contracten.