Libèria

Libèria celebra avui les primeres eleccions lliures després d'una guerra civil de 14 anys

Els liberians van avui a les urnes, en les primeres eleccions presidencials lliures celebrades al país després de la fi, fa dos anys, d'una guerra civil en què van morir 200.000 persones i que va durar 14 anys. Una estrella internacional del futbol, dos exsenyors de la guerra i una dona educada a Harvard es troben entre els més de 20 candidats que aspiren a la presidència d'un país fundat per esclaus emancipats del nord d'Amèrica, la història recent dels quals està plena de sagnants enfrontaments tribals i continus cops d'estat.

Actualitzat
Després de catorze anys d'una cruenta guerra civil que va provocar la mort de 250.000 persones i milers de desplaçats i va destrossar l'economia local, Libèria celebrarà demà eleccions presidencials. El candidat amb més possibilitats, segons els observadors, és l'exfutbolista del Milan, el París-Saint-Germain i el Mònaco George Weah. L'"expilota d'or" és ara un ric empresari de 39 anys, ídol per molts joves liberians. Els seus detractors li retreuen la seva falta de preparació. L'altra candidata amb possibilitats és Ellen Johnson-Sirleaf, de 66 anys, formada a Harvard, exministra i exfuncionària d'organismes internacionals. Un total de 15.000 "cascos blaus" de les Nacions Unides vetllaran pel bon funcionament de la jornada. Si cap dels 22 candidats que es presenten no s'imposa d'una manera clara, se celebrarà una segona volta el mes de novembre. Els comicis tancaran dos mesos d'una campanya electoral molt tranquil·la. També s'han desplegat 400 observadors internacionals i 900 de locals per permetre que 1.300.000 liberians censats puguin exercir el seu dret a vot. Libèria comptava fins ara amb un govern de transició dirigit per Gyude Bryant, un home de negocis del Partit d'Acció per Libèria. Aquest executiu es va posar en marxa després que grups rebels rivals signessin un acord de pau el 2003 i l'expresident Charles Taylor, inculpat per un tribunal especial establert per l'ONU i el govern de Sierra Leone per jutjar crims de guerra, dimitís.
Anar al contingut