L'home ha trepitjat realment la Lluna?
La mort del primer astronauta que va deixar la seva empremta a la superfície lunar ha reobert el debat sobre la veracitat o l'engany de la gesta nord-americana.
Eva ClotaActualitzat
L'home que fa 43 anys va deixar la primera petjada a la Lluna, Neil Armstrong, ha esborrat aquest dissabte el seu rastre a la Terra en morir als 82 anys a causa d'unes complicacions cardíaques. La seva mort ha fet rescatar de les videoteques unes imatges, les de la primera passejada lunar, que 500 milions de persones arreu del món van veure en directe per televisió la matinada del 21 de juliol de 1969, dia i hora catalanes.
Però la mort d'Armstrong ha despertat alguna cosa més: les teories que posen en dubte si realment l'home ha arribat mai a la Lluna. L'escepticisme en relació a aquesta gran fita de la humanitat s'ha deixat sentir també al mur de Facebook del 324.cat, amb els comentaris d'alguns dels usuaris.
Aquest escepticisme es basa en diferents detalls suposadament incoherents de les fotografies i gravacions transmeses. Per exemple, l'absència d'estrelles en les imatges. O el fet que les ombres que projecten els astronautes i diferents objectes no siguin paral·leles malgrat l'existència d'un únic punt de llum, el Sol. Un altre "incongruència" és el suposat oneig de la bandera nord-americana malgrat l'absència de vent a la Lluna.
Aquestes i altres circumstàncies, com que la tecnologia del moment era massa rudimentària per una fita així, van alimentar la idea de la conspiració. A això se li suma la pregunta de per què des dels anys 70 no s'ha tornat més a la Lluna.
Tot plegat, i tenint en compte la conjuntura política nord-americana de l'època -en plena Guerra Freda amb la Unió Soviètica i amb Washington emmerdada en una guerra a Vietnam que s'havia convertit en una sangria- fan per a molts creïble un frau que hauria permès distreure l'atenció dels nord-americans cap al conflicte i convertir la seva nació en la més poderosa del planeta.
Al llarg dels anys, diferents científics han rebatut les teories d'escèptics com Bill Kaysing, que el 1976 va publicar el primer llibre que avalava la conspiració.
Dubtes i explicacions
Que no hi ha estrelles? És una pura qüestió fotogràfica, pel fet que la seva brillantor no és prou forta perquè l'objectiu de la càmera les capti sense una exposició prolongada.
Els objectius utilitzats i el fet que el vestit espacial que portaven Neil Armstrong i Buzz Aldrin fos molt reflectant explicarien, segons els experts, la il·luminació de les imatges, que alguns també troben sospitosa, o la nitidesa d'alguns detalls que hi surten.
També hi ha una explicació científica per les ombres divergents. Tot i que només hi hagués una font de llum, el Sol, s'ha provat que factors com el terreny o la des d'on es pren la fotografia també influeixen en què les ombres no es vegin en paral·lel.
Pel què fa a la bandera que onejava, es convida als escèptics a no quedar-se amb una imatge estàtica, sinó a observar durant uns minuts la filmació perquè allà es fa evident que no es mou.
Per rebatre els que es malfien de la gesta lunar, també es presenten diverses proves. Una d'elles són els quilos de roques que les sis expedicions del programa Apollo que van allunar van recollir. Roques amb característiques mai vistes abans a la Terra i uns 500 milions d'anys més antigues que qualsevol pedra del planeta. També hi ha els retroreflectors que es van instal·lar a la Lluna per mesurar la distància precisa entre aquest satèl·lit i la Terra. La missió Apollo 12, a més, va tornar a casa amb fragments de la sonda Surveyor 3, que s'havia posat sobre la Lluna el 1967.
Un altre argument a favor és el fet que la Unió Soviètica donés per bo l'allunatge. La rivalitat entre tots dos enemics fa difícil pensar que Moscou donés per bo un possible engany.
Davant de tot això, hi ha un altre corrent que descarta l'engany total però parla de muntatge i diu que la mala qualitat de comunicacions, fotografies i gravacions va fer que es falsifiquessin un cop retornats els astronautes.
De moment, i malgrat que alguns espavilats han trobat un negoci rodó venent parcel·les a la Lluna, no hi ha la possibilitat de comprovar en persona si hi ha o no rastre de les expedicions nord-americanes al satèl·lit. Per tant, que cadascú pensi el que vulgui.
Ai! La resposta a per què no s'ha tornat a la Lluna és que era car, arriscat i poc pràctic. Un cop demostrat al món qui era el més fort, surt més a compte enviar-hi robots i sondes.
Però la mort d'Armstrong ha despertat alguna cosa més: les teories que posen en dubte si realment l'home ha arribat mai a la Lluna. L'escepticisme en relació a aquesta gran fita de la humanitat s'ha deixat sentir també al mur de Facebook del 324.cat, amb els comentaris d'alguns dels usuaris.
Aquest escepticisme es basa en diferents detalls suposadament incoherents de les fotografies i gravacions transmeses. Per exemple, l'absència d'estrelles en les imatges. O el fet que les ombres que projecten els astronautes i diferents objectes no siguin paral·leles malgrat l'existència d'un únic punt de llum, el Sol. Un altre "incongruència" és el suposat oneig de la bandera nord-americana malgrat l'absència de vent a la Lluna.
Aquestes i altres circumstàncies, com que la tecnologia del moment era massa rudimentària per una fita així, van alimentar la idea de la conspiració. A això se li suma la pregunta de per què des dels anys 70 no s'ha tornat més a la Lluna.
Tot plegat, i tenint en compte la conjuntura política nord-americana de l'època -en plena Guerra Freda amb la Unió Soviètica i amb Washington emmerdada en una guerra a Vietnam que s'havia convertit en una sangria- fan per a molts creïble un frau que hauria permès distreure l'atenció dels nord-americans cap al conflicte i convertir la seva nació en la més poderosa del planeta.
Al llarg dels anys, diferents científics han rebatut les teories d'escèptics com Bill Kaysing, que el 1976 va publicar el primer llibre que avalava la conspiració.
Dubtes i explicacions
Que no hi ha estrelles? És una pura qüestió fotogràfica, pel fet que la seva brillantor no és prou forta perquè l'objectiu de la càmera les capti sense una exposició prolongada.
Els objectius utilitzats i el fet que el vestit espacial que portaven Neil Armstrong i Buzz Aldrin fos molt reflectant explicarien, segons els experts, la il·luminació de les imatges, que alguns també troben sospitosa, o la nitidesa d'alguns detalls que hi surten.
També hi ha una explicació científica per les ombres divergents. Tot i que només hi hagués una font de llum, el Sol, s'ha provat que factors com el terreny o la des d'on es pren la fotografia també influeixen en què les ombres no es vegin en paral·lel.
Pel què fa a la bandera que onejava, es convida als escèptics a no quedar-se amb una imatge estàtica, sinó a observar durant uns minuts la filmació perquè allà es fa evident que no es mou.
Per rebatre els que es malfien de la gesta lunar, també es presenten diverses proves. Una d'elles són els quilos de roques que les sis expedicions del programa Apollo que van allunar van recollir. Roques amb característiques mai vistes abans a la Terra i uns 500 milions d'anys més antigues que qualsevol pedra del planeta. També hi ha els retroreflectors que es van instal·lar a la Lluna per mesurar la distància precisa entre aquest satèl·lit i la Terra. La missió Apollo 12, a més, va tornar a casa amb fragments de la sonda Surveyor 3, que s'havia posat sobre la Lluna el 1967.
Un altre argument a favor és el fet que la Unió Soviètica donés per bo l'allunatge. La rivalitat entre tots dos enemics fa difícil pensar que Moscou donés per bo un possible engany.
Davant de tot això, hi ha un altre corrent que descarta l'engany total però parla de muntatge i diu que la mala qualitat de comunicacions, fotografies i gravacions va fer que es falsifiquessin un cop retornats els astronautes.
De moment, i malgrat que alguns espavilats han trobat un negoci rodó venent parcel·les a la Lluna, no hi ha la possibilitat de comprovar en persona si hi ha o no rastre de les expedicions nord-americanes al satèl·lit. Per tant, que cadascú pensi el que vulgui.
Ai! La resposta a per què no s'ha tornat a la Lluna és que era car, arriscat i poc pràctic. Un cop demostrat al món qui era el més fort, surt més a compte enviar-hi robots i sondes.
