L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro diu que era inconcebible retribuir els consellers amb targetes quan ell era president

Terceiro afirma que les targetes van tenir durant els nou anys del seu mandat un límit de 600 euros mensuals, i no servien per treure diners en efectiu dels caixers
L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro diu que era inconcebible retribuir els consellers amb targetes quan ell era president
madrid

L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro diu que era inconcebible retribuir els consellers amb targetes quan ell era president

Terceiro afirma que les targetes van tenir durant els nou anys del seu mandat un límit de 600 euros mensuals, i no servien per treure diners en efectiu dels caixers
Redacció
L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, en el judici de les targetes black

L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, en el judici de les targetes black

L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro ha assegurat, en el judici de les targetes black a l'Audiència Nacional, que era inconcebible retribuir els consellers amb targetes de crèdit mentre ell va estar al capdavant de l'entitat. Ha defensat també la posada en marxa de les targetes l'any 1988 com un sistema de pagament de despeses de representació dels consellers de Caja Madrid, mai, diu, com un sistema de retribució.

"A Caja Madrid no n'hi havia, però és que no n'hi podia haver perquè aquest sistema de retribució (per targetes) és simplement inconcebible".

Terceiro ha explicat que les targetes van tenir durant els 9 anys del seu mandat un límit de 600 euros mensuals i que no servien per treure diners en efectiu dels caixers.

"Com mai hi havia despeses raonables per arribar-hi, mai va haver necessitat de canviar aquest límit".

Segons Terceiro, les targetes per pagar despeses de representació no disposaven ni tan sols del número PIN de contrasenya, necessari per accedir a un caixer.

El fet que Terceiro defensi que les targetes eren per a despeses de representació i no per retribuir els consellers, contradiu el que ha defensat el seu successor en el càrrec, Miguel Blesa, que en el judici ha dit que les targetes black formaven part del seu salari.

L'expresident de Caja Madrid, Jaime Terceiro, ha assegurat també l'Audiència Nacional que "un vicepresident que està assegut aquí", referint-se a Rodrigo Rato, li va oferir presidir una gran empresa a canvi de la presidència de l'entitat financera. L'expresident de Caja Madrid ha assegurat que va negar el canvi perquè la seva presència a la caixa no era moneda de canvi. Terceiro declara com a testimoni i va presidir Caja Madrid entre els anys 1988 i 1996, just abans de Miguel Blesa, el principal encausat en aquest cas.