Els 33 miners xilens ja han rebut l'alta i es recuperen prop de la família
Tots 33 miners rescatats de la mina San José de Xile ja han sortit de l'Hospital de Copiapó. Els responsables de l'hospital han informat que tots s'han recuperat bé, tant físicament com mentalment, i que només va caldre atenció per a un que tenia problemes pulmonars previs i per a un altre que té una úlcera a la còrnia. En les primeres declaracions públiques que alguns han començat a fer, expliquen el calvari que han viscut i critiquen les condicions laborals del sector. Diumenge s'ha celebrat una missa commemorativa a porta tancada on només han assistit alguns dels miners amb les seves famílies, que han reconegut que era molt dur tornar-hi.
Els miners rescatats de la mina de Copiapó que ja han tornat a casa expliquen poc del seu calvari, però els seus curts relats són molt emotius. Malgrat el trauma per l'accident que els va obligar a passar més de dos mesos a 700 metres de profunditat i a unes temperatures molt altes, alguns expressen el seu desig de tornar a la feina. És el cas d'Álex Vega, el desè miner rescatat: "Vull tornar-hi. En el fons sóc un miner, ho porto a la sang."
Un altra història és la que explica el miner Víctor Segovia, l'escriptor del grup i qui va immortalitzar en paper algunes de les vivències dels 33 sota terra: "El que hi ha de bo en ser lliure és que, quan tens un malson, et despertes i t'adones que era un somni. Però dins, et despertes en el malson." També descriu alguns moments de tensió entre els homes: "Vam tenir problemes, com en totes les famílies. Massa temps junts. Els problemes van sorgir, les baralles, però res seriós." Hi va haver qui, en un primer moment, va pensar el pitjor, com el miner Edison Peña: "Quan ens vam quedar atrapats, jo pensava que em moria. Tots els moments van ser difícils."
Les històries arriben amb comptagotes i sovint els miners no volen explicar els episodis més durs. Els familiars els protegeixen i al poble hi ha una mena de pacte de silenci per als moments més crus.
Un cop a casa, els miners reben atencions especials dels familiars i amics, i se'ls ha fet una una festa en homenatge als 33, per la seva gesta sota terra.
Tots 33 ja han rebut d'alta
Tots els miners ja han rebut l'alta i han pogut tornar a casa. Segons el subdirector de l'hospital, Jorge Montes, els miners han "suportat de forma notable l'estrès". A les portes de l'hospital, només els tres primers s'han atrevit a fer-ho davant dels periodistes, han aprofitat per fer un agraïment públic pel suport rebut, que ha estat clau, asseguren, per aguantar dos mesos atrapats a 700 metres de profunditat. La resta, la gran majoria, han abandonat el centre discretament evitant els mitjans de comunicació. El responsable del centre nega que hi hagi hagut estats de xoc i intents de fugir de l'hospital, després de remarcar que cadascú viu a la seva manera "l'estrès posttraumàtic".
Conseqüències de la fama
El circ mediàtic fa que molts mitjans paguin xifres gens menyspreables per aconseguir una foto, o per una entrevista amb un protagonista o un familiar. En molts casos, però, són els mateixos protagonistes els que busquen "compradors d'exclusives". Un exemple: un dels miners va arribar a firmar, quan encara era a 700 metres sota terra, un contracte amb el diari alemany "Bild", que li pagarà 32.000 euros per explicar el que ha viscut.
I més enllà del món periodístic, també són moltes les empreses de diversos àmbits que intenten aconseguir publicitat gratuïta obsequiant els miners amb tot tipus de productes. Sense anar més lluny, un fabricant d'ulleres de moda va fer arribar als miners el seu últim model perquè el lluïssin quan sortissin de la càpsula de rescat.
Altres firmes ofereixen feina als miners, espots publicitaris, un creuer a les illes gregues, una estada a Taiwan o l'assistència a la llotja d'un estadi de futbol. Evidentment ja es parla de pel·lícules a Hollywood, amb possible protagonista inclòs, d'un serial a la televisió i d'una novel·la d'èxit segur.
En principi, els miners haurien acordat repartir-se qualsevol guany que generi la seva història. El president Piñera en treu rendiment internacional amb una gira europea que ha començat a Londres.
Retorn a la mina
Alguns dels miners xilens han tornat al campament per fer una cerimònia religiosa privada i insisteixen a demanar que es respecti la seva intimitat. No tots hi han volgut ser perquè han dit que era molt dolorós tornar al lloc dels fets.
Un altra història és la que explica el miner Víctor Segovia, l'escriptor del grup i qui va immortalitzar en paper algunes de les vivències dels 33 sota terra: "El que hi ha de bo en ser lliure és que, quan tens un malson, et despertes i t'adones que era un somni. Però dins, et despertes en el malson." També descriu alguns moments de tensió entre els homes: "Vam tenir problemes, com en totes les famílies. Massa temps junts. Els problemes van sorgir, les baralles, però res seriós." Hi va haver qui, en un primer moment, va pensar el pitjor, com el miner Edison Peña: "Quan ens vam quedar atrapats, jo pensava que em moria. Tots els moments van ser difícils."
Les històries arriben amb comptagotes i sovint els miners no volen explicar els episodis més durs. Els familiars els protegeixen i al poble hi ha una mena de pacte de silenci per als moments més crus.
Un cop a casa, els miners reben atencions especials dels familiars i amics, i se'ls ha fet una una festa en homenatge als 33, per la seva gesta sota terra.
Tots 33 ja han rebut d'alta
Tots els miners ja han rebut l'alta i han pogut tornar a casa. Segons el subdirector de l'hospital, Jorge Montes, els miners han "suportat de forma notable l'estrès". A les portes de l'hospital, només els tres primers s'han atrevit a fer-ho davant dels periodistes, han aprofitat per fer un agraïment públic pel suport rebut, que ha estat clau, asseguren, per aguantar dos mesos atrapats a 700 metres de profunditat. La resta, la gran majoria, han abandonat el centre discretament evitant els mitjans de comunicació. El responsable del centre nega que hi hagi hagut estats de xoc i intents de fugir de l'hospital, després de remarcar que cadascú viu a la seva manera "l'estrès posttraumàtic".
Conseqüències de la fama
El circ mediàtic fa que molts mitjans paguin xifres gens menyspreables per aconseguir una foto, o per una entrevista amb un protagonista o un familiar. En molts casos, però, són els mateixos protagonistes els que busquen "compradors d'exclusives". Un exemple: un dels miners va arribar a firmar, quan encara era a 700 metres sota terra, un contracte amb el diari alemany "Bild", que li pagarà 32.000 euros per explicar el que ha viscut.
I més enllà del món periodístic, també són moltes les empreses de diversos àmbits que intenten aconseguir publicitat gratuïta obsequiant els miners amb tot tipus de productes. Sense anar més lluny, un fabricant d'ulleres de moda va fer arribar als miners el seu últim model perquè el lluïssin quan sortissin de la càpsula de rescat.
Altres firmes ofereixen feina als miners, espots publicitaris, un creuer a les illes gregues, una estada a Taiwan o l'assistència a la llotja d'un estadi de futbol. Evidentment ja es parla de pel·lícules a Hollywood, amb possible protagonista inclòs, d'un serial a la televisió i d'una novel·la d'èxit segur.
En principi, els miners haurien acordat repartir-se qualsevol guany que generi la seva història. El president Piñera en treu rendiment internacional amb una gira europea que ha començat a Londres.
Retorn a la mina
Alguns dels miners xilens han tornat al campament per fer una cerimònia religiosa privada i insisteixen a demanar que es respecti la seva intimitat. No tots hi han volgut ser perquè han dit que era molt dolorós tornar al lloc dels fets.
