L'exmilitar argentí Scilingo guarda silenci en la primera sessió del judici a l'Audiència

L'exmilitar argentí Adolfo Scilingo afronta a l'Audiència Nacional el procés que se segueix contra ell per les acusacions de delictes de genocidi, terrorisme i tortures comesos durant la dictadura militar argentina. A Scilingo se l'implica en les activitats de l'Escola de Mecànica de l'Armada, on van desaparèixer prop de 5.000 persones. La primera sessió s'ha hagut de suspendre una estona perquè Scilingo, que està en vaga de fam des de fa gairebé un mes, no responia a les preguntes i es queixava de mal de cap. Durant la sessió, Scilingo s'ha limitat a guardar silenci. A Scilingo se'l jutja malgrat la vaga de fam que va començar fa un mes i que el va dur a l'hospital dimecres passat. L'exmilitar, detingut a la presó madrilenya d'Alcalá Meco, es va desmaiar a la seva cel·la i va ser traslladat a l'Hospital Príncipe de Asturias d'Alcalá de Henares. Els metges li van diagnosticar deshidratació i més tard va ser donat d'alta, per tornar posteriorment a la presó. Dos metges forenses de l'Audiència Nacional el van visitar a la seva cel·la i van acreditar que l'exmilitar està perfectament capacitat per anar al judici i ser interrogat. Les acusacions populars i particulars demanen per a l'exmilitar 6.626 anys de presó. Es tracta del primer judici que es fa a l'estat espanyol per crims contra la humanitat durant aquell període de la història argentina en presència de l'acusat. La sala que jutja Scilingo està integrada pels magistrats Fernando García Nicolás, Jorge Campos i José Ricardo de Prada, que estan adscrits a la seció segona del jutjat penal de l'Audiència Nacional, encara que actuen com a secció tercera, perquè els titulars han estat recusats pel processat. En la seva primera compareixença davant del jutge Garzón, l'exmilitar va afirmar que està penedit i va considerar que les lleis sota el govern de l'expresident Carlos Menem només servien per "tapar la brutícia sota l'estora". Scilingo va declarar que era inacceptable que per aquells crims paguessin només dos militars i que ho havia de fer tot l'exèrcit. En una segona reunió, va relatar com va preparar el cop d'estat a l'Argentina de l'any 1976 i com va organitzar els anomenats "vols de la mort" per eliminar els personatges "subversius i prendre'ls els fills. Tot i això, en una altra declaratòria ho va negar tot. Està previst que les sessions s'acabin abans de finals del mes de febrer.