L'exdirector de la policia, acusat de desobediència greu per negar-se a parlar d'un informe que vincula ETA a l'11-M
De res no han servit els consells i precs del president del tribunal que jutja els presumptes autors dels atemptats de Madrid. L'exdirector general de la policia, Agustín Díaz de Mera, s'ha negat a revelar el nom o identificació del policia que li va parlar d'un informe que recollia les suposades vinculacions entre ETA i l'11-M. Díaz de Mera ha argumentat que no en podia dir el nom perquè és "una font policial acreditada i honesta" i que preferia assumir responsabilitats pel fet de callar, que no pas trair la seva consciència. La negativa li ha suposat l'acusació d'un delicte de desobediència greu a l'autoritat i una multa de 1.000 euros.
El president del tribunal de l'11-M, Javier Gómez Bermúdez, ha demanat reiteradament a Díaz de Mera que reconsiderés la seva decisió. Li ha dit que medités "tranquil·lament" la conseqüència negativa de la seva actitud, no només per l'acusació de desobediència greu, sinó també per la "situació en la qual col·loca el procés" i "les conseqüències per als ciutadans". "Mediti, si us plau, més enllà de la seva postura ètica i l'amor que diu que té per la policia".
Tot i aquestes peticions, l'exdirector general del cos s'ha mantingut ferm. El president del tribunal li ha ofert, fins i tot, que reflexionés una estona i es posés en contacte amb la seva família o fins i tot amb la persona que li va revelar l'existència de l'informe. Díaz de Mera ha contestat "No sé si aquesta persona té el telèfon intervingut".
També ha afegit "Estic convençut que la font ens està escoltant i que ens estan escoltant més policies. Si ells volen fer el pas, que el facin. Prefereixo que la responsabilitat recaigui sobre mi i no sobre la font que em va facilitar la dada".
Segons Díaz de Mera, el 14 de març encara es van plantejar la hipòtesi d'una col·laboració entre ETA i els grups islamistes. Segons ha dit, el motiu eren les "converses o escrits" de presos de la banda, com ara Iñaki de Juana Chaso i José Luis Sistiaga, en els quals "es deia que hi havia relacions amb determinats islamistes" o també expressions com "espero que no ens demanin ningú per immolar-se". Aquests escrits li haurien arribat de la mà de la persona el nom de la qual vol mantenir en secret.
Tot i aquestes peticions, l'exdirector general del cos s'ha mantingut ferm. El president del tribunal li ha ofert, fins i tot, que reflexionés una estona i es posés en contacte amb la seva família o fins i tot amb la persona que li va revelar l'existència de l'informe. Díaz de Mera ha contestat "No sé si aquesta persona té el telèfon intervingut".
També ha afegit "Estic convençut que la font ens està escoltant i que ens estan escoltant més policies. Si ells volen fer el pas, que el facin. Prefereixo que la responsabilitat recaigui sobre mi i no sobre la font que em va facilitar la dada".
Segons Díaz de Mera, el 14 de març encara es van plantejar la hipòtesi d'una col·laboració entre ETA i els grups islamistes. Segons ha dit, el motiu eren les "converses o escrits" de presos de la banda, com ara Iñaki de Juana Chaso i José Luis Sistiaga, en els quals "es deia que hi havia relacions amb determinats islamistes" o també expressions com "espero que no ens demanin ningú per immolar-se". Aquests escrits li haurien arribat de la mà de la persona el nom de la qual vol mantenir en secret.
