L'Eurocambra aprova el registre de passatgers d'avió per prevenir els atacs terroristes
Els detractors de la mesura critiquen que és una intromissió a la privacitat i dubten que sigui efectiva, perquè l'intercanvi d'informació no serà automàtic
RedaccióActualitzat
El Parlament Europeu ha donat llum verda a una norma que obliga les companyies aèries a donar informació als estats sobre els passatgers de tots els vols que arribin o surtin d'un estat membre. De tota manera, el registre de dades dels vols entre països europeus dependrà del criteri de cada estat. La norma permetrà recopilar dades com el nom, les dates del viatge, l'itinerari, des d'on s'ha fet la reserva o, fins i tot, amb quina targeta de crèdit han pagat el bitllet. Dels 28 estats membres de la UE, només en queda exclosa Dinamarca.
Segons l'Europarlament, és una nova eina per lluitar contra el terrorisme en una Europa molt sensibilitzada des dels atemptats de París i Brussel·les. Els detractors consideren que es pot entendre com una intromissió de la privacitat i dubten de la seva efectivitat, perquè els estats no estan obligats a intercanviar la informació de manera automàtica.
La informació es podrà obtenir a petició d'un estat o de la Unitat d'Informació sobre els Passatgers i només servirà per investigar delictes molt greus, com ara els de terrorisme. Grups d'esquerres i liberals han exigit que les dades es guardin durant sis mesos i no pas un any, com demanaven França i Espanya. De fet, es podran guardar un màxim de cinc anys, tot i que, a partir dels sis mesos, la informació quedarà encriptada. Tampoc es podran registrar dades com la procedència ètnica, religió o orientació sexual.
La norma, que es coneix amb les sigles en anglès PNR, es va començar a tramitar el 2011. Ha tingut el suport de 461 diputats, mentre que 179 hi han votat en contra i 9 s'han abstingut. Ara, els països tenen dos anys per adoptar la directiva.
Europa adapta la política de protecció de dades al segle XXI
Coincidint amb la llum verda del registre, el mateix Parlament Europeu ha aprovat un paquet legislatiu sobre la protecció de dades personals. L'objectiu és adaptar la normativa del 1995 al segle XXI, obligar les empreses a ser transparents sobre com i quines dades gestionaran, donar més control a la ciutadania i consagrar l'anomenat "dret a l'oblit", tot i que amb certs límits, per garantir la llibertat d'informació. Aquest dret a esborrar la informació publicada en el passat a internet ha estat motiu de controvèrsia.
Les empreses de fora de la UE hauran de respectar la normativa europea, un aspecte important si tenim en compte que la major part dels gegants d'internet són dels Estats Units.
Segons l'Europarlament, és una nova eina per lluitar contra el terrorisme en una Europa molt sensibilitzada des dels atemptats de París i Brussel·les. Els detractors consideren que es pot entendre com una intromissió de la privacitat i dubten de la seva efectivitat, perquè els estats no estan obligats a intercanviar la informació de manera automàtica.
La informació es podrà obtenir a petició d'un estat o de la Unitat d'Informació sobre els Passatgers i només servirà per investigar delictes molt greus, com ara els de terrorisme. Grups d'esquerres i liberals han exigit que les dades es guardin durant sis mesos i no pas un any, com demanaven França i Espanya. De fet, es podran guardar un màxim de cinc anys, tot i que, a partir dels sis mesos, la informació quedarà encriptada. Tampoc es podran registrar dades com la procedència ètnica, religió o orientació sexual.
La norma, que es coneix amb les sigles en anglès PNR, es va començar a tramitar el 2011. Ha tingut el suport de 461 diputats, mentre que 179 hi han votat en contra i 9 s'han abstingut. Ara, els països tenen dos anys per adoptar la directiva.
Europa adapta la política de protecció de dades al segle XXI
Coincidint amb la llum verda del registre, el mateix Parlament Europeu ha aprovat un paquet legislatiu sobre la protecció de dades personals. L'objectiu és adaptar la normativa del 1995 al segle XXI, obligar les empreses a ser transparents sobre com i quines dades gestionaran, donar més control a la ciutadania i consagrar l'anomenat "dret a l'oblit", tot i que amb certs límits, per garantir la llibertat d'informació. Aquest dret a esborrar la informació publicada en el passat a internet ha estat motiu de controvèrsia.
Les empreses de fora de la UE hauran de respectar la normativa europea, un aspecte important si tenim en compte que la major part dels gegants d'internet són dels Estats Units.
