L'euro trenca al seu favor, 28 mesos després, la paritat amb el dòlar
Han hagut de passar 28 mesos per veure una altra vegada l'euro per damunt del dòlar. Aquest migdia s'ha arribat a la paritat entre les dues monedes, que després s'ha trencat en favor de la divisa europea. L'euro val ara una mica més d'un dòlar, de manera que un dòlar costaria poc menys de 166 antigues pessetes. L'euro s'aprofita de la debilitat del dòlar, molt castigat pels dubtes sobre l'economia dels Estats Units. Wall Street ha viscut un dia de molts nervis, tot i que, finalment, l'índex Dow Jones només ha perdut un 0,5%. A Europa, les caigudes han estat espectaculars. L'índex espanyol, l'Ibex-35, ha perdut un 4,5%.
Les festes i celebracions de l'arribada de l'euro com a moneda física, l'1 de gener, tenien només un punt feble, des del punt de vista de la política econòmica europea. L'euro arribava a les butxaques amb el cap baix, perquè la seva paritat amb el dòlar feia temps que s'havia perdut, des que l'1 de gener del 99 havia començat a negociar-se en els mercats financers. Durant molts mesos, els mercats només havien tingut ulls per al dòlar, seguint l'èxit de l'economia nord-americana de finals dels noranta.
Les coses han canviat en les últimes setmanes. La caiguda de la borsa de Nova York i els seus escàndols financers han anat afeblint el dòlar i, per tant, enfortint l'euro. Al carrer, de cara al públic, ja fa uns dies que es va començar a canviar un euro per un dòlar. Però no ha estat fins ara que als mercats s'ha recuperat la paritat.
En la seva estrena com a unitat de canvi, al gener del 99, l'euro es va aprofitar de l'eufòria de la novetat, i va començar amb molta força, a 1,16 dòlars per euro. Però després es va anar desinflant, fins a perdre la paritat al febrer del 2000. Ha costat dos anys i mig recuperar-la. Avui s'ha aconseguit l'1 per 1, i fa uns minuts l'euro es pagava a 1,0022 dòlars, 166 de les antigues pessetes.
L'enfortiment de l'euro té avantatges i inconvenients. Per la banda positiva, millora la credibilitat de la Unió Europea i el Banc Central, i permetrà abaratir les importacions. Les més importants són les de petroli, cosa que ajudarà a abaixar preus i controlar la inflació.
Però, per la banda negativa, un euro fort suposa fer més cars els productes europeus que es destinen a l'exportació. Justament en un moment de feble creixement econòmic com l'actual, les exportacions són el baló d'oxigen que necessiten moltes empreses. Per contra, les exportacions dels nord-americans es faran més competitives respecte a les europees.
